La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Nens, no somieu amb volar”
L’alcaldessa ecologista de Poitiers desferma una polèmica a França per condemnar l’aviació
Es arriscat malparlar de l’aviació a l’orgullós país del Concorde, del Mirage i del Rafale. Causa escàndol que es condemnin els avions on tenen la seu empreses de l’envergadura d’Airbus o Dassault. Xoca aquesta actitud en una societat en què diverses generacions s’han emocionat llegint els llibres d’Antoine de SaintExupéry, el pilot, escriptor i humanista que va desaparèixer mentre volava sobre la Mediterrània, el 31 de juliol del 1944.
Ha desencadenat la controvèrsia l’alcaldessa de Poitiers, l’ecologista Léonore Moncond’huy, que només és al càrrec des de l’estiu. La seva ciutat és cèlebre perquè, fa gairebé tretze segles, els francs hi van aturar l’avenç dels àrabs cap al nord. Europa no seria la mateixa sense aquesta gesta bèl·lica. Ara Poitiers assumeix el protagonisme en una altra guerra –aquesta vegada cultural–, la dels verds contra alguns aspectes de la nostra civilització supertecnificada. El consell municipal va decidir retirar la subvenció a les associacions d’esports motoritzats, incloent-hi dos aeroclubs, amb l’argument que els diners públics no poden promoure activitats responsables de l’emergència climàtica.
El pitjor va ser el to utilitzat per Moncond'huy, de 31 anys, per justificar la decisió política de no donar diners als aeroclubs. El vídeo ha estat viral a les xarxes socials. S’erigeix en una Greta Thunberg francesa. Durant una sessió del Consistori, l’alcaldessa va dir que “és trist, però l’avió ja no hauria de formar part, avui, del somni d’un nen”. Moncond'huy contestava a una regidora de La República en Marxa (REM), el moviment centrista creat per Emmanuel Macron per conquerir l’Elisi el maig del 2017.
“Considerem que els diners públics ja no han de finançar els esports basats en el consum de recursos que s’extingeixen –va afirmar alcaldessa–. Els diners públics han d’enviar un senyal de responsabilitat. Posar a la mateixa frase el somni dels nens i el fet de salvar dos clubs aeris em sembla una cosa indecent”. Segons el parer de Moncond’huy, és equivocat afirmar que la política contra els esports de motor es dirigeix contra els nens sinó més aviat al contrari, “és protegirne el futur”.
Les crítiques han crescut contra l’alcaldessa des de tots els fronts. Un dels aeroclubs, que rep 8.000 euros de subvenció a l’any, denuncia la contradicció que suposa castigar un club en què molts dels seus membres volen en planadors, sense motor. Una altra raó esgrimida en defensa dels aeroclubs és que organitzen anualment una jornada en què fan un tomb aeri nens amb discapacitats físiques i mentals.
Una de les reaccions més virulentes va ser la del ministre de Transport, Jean-Baptiste Djebbari, que té el títol de pilot comercial i va treballar com a executiu del sector. Djebbari va retreure a l’alcaldessa i al grup municipal verd de Poitiers que fessin “elucubracions autoritàries i moribundes”. Al seu compte de Twitter, el ministre va reproduir una frase de Saint-Exupéry: “Fes de la teva vida un somni, i del teu somni una realitat”.
Maud Bregeon, portaveu de REM i originària de Poitiers,
va considerar que els verds es comporten amb “dogmatisme, cinisme i misèria”. Al debat s’hi va afegir el Reagrupament Nacional (RN, extrema dreta). El seu vicepresident, l’eurodiputat Jordan Bardella, va declarar que “els aiatol·làs verds han tornat a atacar”. La líder del partit, Marine Le Pen, es va desfogar a gust en un tuit: “Prohibir, castigar, fer pagar, frenar la innovació, voler destruir els sectors d’excel·lència industrial, com el nuclear o l’aeronàutic, atacar els somnis dels nens, aquest és el veritable rostre dels verds que no tenen res d’ecologistes”.
Des de la seva victòria a diverses grans ciutats l’any passat, els verds són a l’ull de l’huracà. Va començar l’alcalde de Bordeus, que va voler prescindir de l’arbre de Nadal –perquè és una planta morta– i substituir-lo per un espectacle en viu. Després va ser Lió, que va anunciar un menú sense carn a les cantines escolars. La següent ciutat ecologista a suscitar un debat nacional va ser Estrasburg, a causa de la subvenció de 2,5 milions d’euros a la construcció de la mesquita més gran d’Europa, promoguda per una associació turca pròxima a Erdogan.
En cada ocasió, la resposta de diversos ministres ha estat molt violenta. Sembla evident que els verds fan por perquè, si saben organitzar-se, trobar un lideratge potent i crear una aliança àmplia d’esquerres, tenen possibilitats a les presidencials i a les legislatives de l’any que ve. A Macron, força erosionat, no li interessa que emergeixin alternatives. L’ampli triomf de la socialista Anne Hidalgo a París –en aliança amb els ecologistes– va ser un avís. La gaditana flirteja cada vegada més obertament amb desafiar Macron. Les seves credencials ecologistes són un dels seus principals actius.
Episodis com el de Poitiers permeten als partidaris de Macron llançar-se a dentades sobre els verds per alertar els votants dels riscos que arribin a l’Elisi. L’estratègia passa per caricaturitzar-los i presentar-los com uns fonamentalistes que no són de confiança per governar un país desenvolupat com França. L’autoestima nacional passa també pels avions propis i un heroi com Antoine de Saint-Exupéry.
El partit de Macron ataca molt els verds i els intenta caricaturitzar perquè els tem com a rivals