Detingudes cinc dones a Besiers per la sospita que preparaven un atemptat

Les festes de Pasqua han incrementat la vigilància policial a França per por d’un altre atemptat gihadista. Fruit d’aquesta estratègia hi ha hagut la detenció de cinc dones d’una mateixa família a Besiers, al sud del país, sota la sospita que una de les quals, de 18 anys, podria estar preparant una acció terrorista contra esglésies a Montpeller. Es tracta de quatre germanes –una de les quals menor d’edat– i la seva mare.

La policia va analitzar ahir un material susceptible de ser utilitzat com a eventual explosiu, tot i que són productes que es poden comprar lliurement. Les detencions van tenir lloc al barri popular de La Dévèze, al sud de Besiers. Alguna informació també apuntava a l’existència d’un sabre. Segons el setmanari Le Point, les dones eren conegudes per la seva fanatització com a musulmanes i per veure vídeos de propaganda de l’Estat Islàmic. Les detingudes no tenien antecedents ni estaven fitxades com a radicals.

El ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, que estava de visita al nord de França, va avisar que l’amenaça terrorista continua sent “extremadament forta” i va instar els prefectes que extremin les mesures de precaució.

Tot i que la majoria d’atemptats gihadistes els cometen homes, hi ha precedents de complots femenins com el que es va frustrar el 2016 a París. L’objectiu de les terroristes, que van ser condemnades a unes penes de presó dures l’any 2019, era fer esclatar un vehicle amb explosius a prop de la catedral de Notre-Dame.

Besiers, amb prop de 80.000 habitants, és una ciutat amb una forta immigració i seriosos problemes socials. El seu alcalde des del 2014 és Robert Ménard, que va ser elegit en una llista avalada per la ultradreta i amb un programa dur de llei i ordre. Ménard va ser el fundador de l’oenagé Reporters Sense Fronteres. L’any passat va ser reelegit com a alcalde, en la primera volta, amb gairebé un 69% dels vots. El seu èxit a Besiers va servir de model i inspiració per a Louis Aliot a Perpinyà. Aliot, que havia estat número dos del Front Nacional –avui Reagrupament Nacional (RN)–, es va presentar a la capital rossellonesa sense les sigles del seu partit i amb una llista oberta a persones d’altres partits. En la segona volta va obtenir la victòria.

Ménard i Aliot mantenen en aquest moment molta presència mediàtica i se’ls considera experiments d’una dreta àmplia que inclou la ultradreta. Han estat molt crítics amb la gestió de la pandèmia del president Macron i s’han erigit en defensors dels comerciants.