La Vanguardia (Català-1ª edició)
El país on no passa res, per on ara tot passa
El rei de Jordània va ser taxatiu fa onze mesos. Els plans israelians d’annexió de la vall del Jordà i de la major part de Cisjordània, portaran “greus conseqüències”. Una certificació de l’ocupació que s’afegiria a la de Jerusalem Oriental, que Jordània va administrar durant dues dècades. Encara que la monarquia haiximita figurava com a emblema de la reconciliació àrab amb Israel –des de 1994– diversos règims de la Península Aràbiga l’han avançat per la dreta, durant els inefables anys de Donald Trump i Benjamin Netanyahu. Abdal·lah
II es veu obligat a delicats equilibris, atès que més de la meitat de la població del regne transjordà procedeix de Cisjordània i de la resta de Palestina. En molts casos, fruit de diversos desarrelaments, incloent-hi l’expulsió de Kuwait després de la primera guerra del Golf. Per tot això, malgrat que Jordània ha estat una plataforma important en l’intent d’enderrocament del règim sirià, des del principi es va resistir a donar suport als extremistes sunnites patrocinats per l’Aràbia Saudita. Com a compensació, va donar suport a Riad en les seves aventures bèl·liques al Iemen o Líbia, i també a la coalició internacional contra l’Estat Islàmic. Tot i això, aquest país amb fama de ser un dels més estables del Pròxim Orient –almenys posteriorment al setembre Negre del 1970 en què va ser esclafada la rebel·lió palestina– difícilment pot sortir il·lès, mentre cremen els seus veïns. Un milió i mig de refugiats sirians han agreujat les càrregues precedents. I la deriva extremista d’Israel obre moltes incògnites, incloent-hi la temptació de “resoldre” el dossier palestí a compte de Jordània. La situació econòmica, que ja era delicada abans de la pandèmia, s’està tornant dramàtica amb la caiguda del turisme i l’actual escalada de casos. Les possibles vies de sortida, que inclouen estrènyer relacions amb la Xina –a la recerca de noves rutes de la seda– o explotar les seves reserves d’urani –el seu únic gran recurs energètic– fins i tot recorrent a centrals de construcció russa, obren els seus propis desafiaments geopolítics, com el retorn del seu ambaixador a l’Iran, l’etern cavall desbocat.