Els votants també ploren

El CIS reflecteix més temor de morir per la covid i més nivells de desànim entre els electors de la dreta extrema

Ni la malaltia ni la mort no distingeixen ideologies. Aquest destí letal iguala els éssers humans com un trist consol per a qui la vida no ha tractat amb especial afecte. Per això, la por o el plor davant les amenaces a la salut o a la mera subsistència tampoc no s’haurien de veure condicionats per la ideologia de cada individu. Tot i això, un sondeig del CIS sobre la salut mental dels espanyols durant la pandèmia de la covid desmenteix aquesta presumpta igualtat.

Per exemple, la por de morir a causa del coronavirus sí que distingeix ideologies. Els ciutadans que se situen a l’extrem dret de l’eix ideològic (des de la dreta a la ultradreta) senten més temor de perdre la vida a causa de la pandèmia. En concret, mentre en l’espai de l’esquerra radical el percentatge de persones que reconeix haver tingut por de morir pel coronavirus oscil·la entre un 16% i un 20%, a la dreta extrema aquesta taxa arriba a superar un 28%. I en aquest sentit, només un de cada cinc electors d’Unides Podem –en línia amb el que reflecteixen les posicions per ideologia– ha tingut molta o bastanta por de morir per la covid.

Tampoc les reaccions emocionals davant la cruesa de la pandèmia no són iguals a tot arreu. Un 41% dels votants del PSOE admet haver plorat per les conseqüències personals i col·lectives de la covid. I el mateix, un 36% dels seguidors de Ciutadans. Al contrari, menys d’un 29% dels electors populars confessa haver vessat alguna llàgrima a causa de la covid.

Aquestes xifres són del tot coherents amb les posicions que es reflecteixen per ideologia, ja que els ciutadans de centre i centreesquerra són els qui en més grau reconeixen haver plorat durant la pandèmia. Al contrari, els electors de centredreta se situen fins a sis punts per sota de la mitjana.

L’emergència sanitària ha tingut altres conseqüències psicològiques: desànim, depressió, pensaments negatius, atacs d’ansietat... Entre un 14% i un 30% dels ciutadans ha patit algun d’aquests símptomes. Però, altre cop, la ideologia sí que fa distincions en diversos casos. Per exemple, els votants de l’extrema dreta són els que més confessen haver tingut pensaments negatius –o fins i tot pèrdua de tot interès per fer coses– durant la pandèmia: gairebé un 40% dels electors de Vox, davant un 28% de mitjana. És més: un 44% dels ciutadans que se situen a l’extrem dret de l’eix ideològic confessen haver-se sentit malament molts dies, durant la pandèmia, perquè no trobaven cap plaer a l’hora de fer coses.

L’ansietat, en canvi, sembla concentrar-se en els dos extrems. Mentre la mitjana es troba per sota d’un 16% (i cau a un 11% entre els electors de centredreta), a l’extrema esquerra i la ultradreta la taxa de ciutadans que confessen haver patit algun atac de pànic des que va esclatar l’epidèmia frega un 20%.

Al contrari, la depressió arran de la pandèmia es distribueix de manera molt homogènia: la mitjana arriba a gairebé un 22% de tots 50 40 30 20 10 0

Entre els votants de cada partit, en percentatge

L’electorat del PSOE reconeix que és el que més ha plorat durant la pandèmia; el del PP, el que ho ha fet menys

FONT:

Vox

PP

PSOE

UP

Cs

MITJANA

els consultats pel CIS, arriba a un 23% entre els votants de PSOE i Vox, i ronda un 21% entre els electors del Partit Popular, Ciutadans i Podem.

Finalment, l’angoixa davant la perspectiva que, quan acabi la pandèmia, la societat no torni a ser “la d’abans” es reparteix també de manera bastant igualitària. Més d’un 54% dels espanyols admet aquesta inquietud, i els votants d’Unides Podem, PSOE, Ciutadans o Vox es mouen en una forquilla d’un 55% a un 59%. Això sí, entre les persones que se situen a l’extrema dreta, l’angoixa augmenta i el percentatge supera nítidament un 60%. Per alguna cosa se’ls denomina ultraconservadors.