La Vanguardia (Català-1ª edició)
El PNB aposta en l’Aberri Eguna per un nou estatus d’autogovern
Ortuzar assenyala que s’abordarà una vegada es completi l’actual Estatut
Primer, completar l’Estatut de Gernika; després, negociar un nou estatus “perquè els bascos decideixin el seu futur”. Aquest és el full de ruta que el líder del PNB, Andoni Ortuzar, va reiterar ahir a Bilbao, durant la celebració de l’Aberri Eguna. El Dia de la Pàtria Basca va servir, a més, per escenificar les diferències entre la formació jeltzale i els dos principals partits de l’oposició, EH Bildu i Podem.
Entre les sis formacions amb representació al Parlament Basc, PNB, EH Bildu i Podem van ser les que van celebrar aquest dia, mentre que PSE, PPCs i, per descomptat, Vox no el van celebrar. En el cas del PNB, va apostar per un acte al Palau Euskalduna de Bilbao, mentre que EH Bildu i Podem es van adherir a la convocatòria de la plataforma Euskal Herria Batera (Euskal Herria unida) a 128 localitats de la Comunitat Autònoma d’Euskadi, Navarra i Iparralde (País Basc francès). Andoni Ortuzar va subratllar que el compliment íntegre de l’Estatut de Gernika, aprovat el 1979, és l’objectiu a curt termini, si bé es tracta d’“un primer pas, i han de continuar les feines per aconseguir un nou estatus d’autogovern que porti al nostre país un nou pacte polític per decidir el nostre futur actual i el de les pròximes generacions”. El cronograma pactat entre el Govern Basc i el Govern central estableix que l’Estatut de Gernika s’hauria de completar en una mica més d’un any, després que entre aquesta primavera i la pròxima tardor es transfereixin una trentena de competències i, finalment, en un any es comenci el traspàs de la Seguretat Social. A partir d’aquí, el PNB plantejaria un nou estatus en el qual, d’inici, inclouria el dret a decidir, el reconeixement d’Euskadi com a nació, una actualització de les competències i alguna forma de participació en les institucions europees. “A Europa cal buscar una manera de garantir als pobles sense Estat que tinguin capacitat de decidir el seu futur”, va indicar Ortuzar amb motiu de l’Aberri Eguna.
La intervenció del líder jeltzale no va estar exempta d’advertències a EH Bildu, coalició amb la qual en aquest moment manté un enfrontament polític evident. “Els qui van inventar allò de socialitzar el patiment volen ara socialitzar la frustració i el pessimisme”, els va etzibar.
En el costat oposat, EH Bildu i Podem van coincidir a adherirse als actes d’Euskal Herria Batera i també en el signe dels comunicats que van fer públics amb motiu de l’Aberri Eguna, en els dos casos de marcat caràcter social.
La coalició abertzale va subratllar que “la sobirania és una oportunitat per reescriure les normes”, mentre que Podem, en unes declaracions amb diverses pulles que estaven dirigides al PNB, va manifestar que “defensar la pàtria basca és defensar el públic, la construcció del comú i la preservació dels seus recursos”.
El dia de la Pàtria Basca va evidenciar les diferències entre el PNB, EH Bildu i Podem
ni tuteles”, es va plantar Pere Aragonès, però per esquivar l’expresident es posa sobre la taula un Estat Major igual d’aliè a les institucions. Vincular el Govern a l’estratègia a Madrid és la gota postconvergent que fa vessar el vas republicà. La decisió d’ERC d’apuntalar el Govern de Pedro Sánchez és estratègica, una altra cosa és que fins i tot entre els comuns s’admet que, amb la carpeta catalana, el president no és de confiança.
Els anticapitalistes han votat més vegades amb Junts a Madrid que amb ERC, però a Catalunya han inaugurat una altra línia d’actuació que, segons els postconvergents, els republicans encoratgen. Mentre Aragonès batalla contra la tutela de Puigdemont, la CUP llança vetos públics sobre el “perfil” dels candidats a consellers de Junts. La paradoxa és que els assenyalats són –amb l’excepció de Joan Canadell– els que a l’equip d’Aragonès es paeixen millor com a companys de viatge al Consell Executiu. ERC ha evitat a tota hora convidar la CUP a formar part del Govern, a petició dels negociadors anticapitalistes, i a Junts s’escampa l’afartament: “Que governin amb ells”.
Si no hi ha estratègia ni unitat a Madrid ni prioritats econòmiques compartides, a Junts guanya adeptes la idea “teòrica” de deixar als republicans que “comencin sols” i, després, “ja ho veurem”. “Fora del Govern fa fred, però encara fa més fred si perds la coherència i els principis”, és la vehement tesi. A la direcció hi ha opinions per a tots els gustos i múltiples dubtes: aguantaria, el projecte?. Afrontar les eleccions municipals fora del Govern és un repte inassumible, repliquen els de la raó pràctica.
I a partir d’allà, què?... Esperar la implosió del calendari el primer semestre del 2023. Marcat en vermell... Qüestió de confiança d’Aragonès i l’avaluació de la taula de diàleg entre governs –cortesia del pacte ERC-CUP–, eleccions municipals i autonòmiques en una dotzena de comunitats, incloent-hi Madrid. El 4-M és un aperitiu que durarà dos anys. I eleccions generals...
Les urnes van girar la truita en l’independentisme i els tribunals els protagonistes. La pandèmia ho va canviar tot... I la que hauria de ser la legislatura de l’estabilitat i la recuperació ja està encallada en un sorramoll. ERC i Junts negocien de reüll. I així, ni Pasqua ni reconstrucció...
@igpagan / igarcia@lavanguardia.es