I qui paga la renda bàsica?

L’impacte pressupostari de l’acord entre ERC i la CUP fa enrere Junts

Ens sentim lluny d’aquest projecte de país que han pactat amb la CUP”. Ho va dir dimarts la portaveu de JxCat, Gemma Geis, a compte de l’acord signat entre Esquerra i els anticapitalistes i l’impacte pressupostari que suposarien mesures com avançar cap a un model complet de gestió pública de la sanitat i l’educació o destinar 1.000 milions d’euros en els pressupostos a polítiques d’habitatge. Però, sobretot, per l’aplicació de la renda bàsica universal (RBU).

Aquesta renda, que a l’acord ERC-CUP no es concreta i es limita a dibuixar un pla pilot a tres anys, la recullen al programa electoral tant republicans com cupaires. Els segons, de manera molt més detallada, especificant que hauria de ser de 735 euros mensuals per a tot resident a Catalunya, 150 euros al mes per als menors d’edat. Junts ni esmenta l’RBU en les 342 pàgines del seu programa, el més extens de tots els que es van presentar el 14-F. JxCat es fa seus els càlculs de l’economista Germà Bel per justificar que representaria uns 49.000 milions d’euros l’any, si es tingués només en compte els majors d’edat i si fos de 650 euros/mes (prenent com a referència la renda garantida de ciutadania vigent a Catalunya).

“I tot això, qui ho paga?”, es pregunten fonts de Junts. La CUP, però, assegura que no implicaria cap despesa en l’erari públic i proposa una reforma fiscal que pagarien el 20% dels contribuents més rics. Aquesta reforma passaria per generar un impost a les grans fortunes, un impost de patrimoni més alt, revertir donacions i successions a les xifres que existien fa uns anys o, fins i tot, augmentant-los, i apujant el gravamen al joc. A més, els cupaires proposen un tipus únic d’IRPF del 49%, que, al seu parer, també serviria per sostenir la renda bàsica universal i que en sortís beneficiada el 80% de la població catalana.

Se n’han fet, de proves pilot. A Finlàndia, entre el 2017 i el 2018 amb 2.000 persones i 560 euros mensuals. Els resultats, dubtosos.

Sigui com sigui, la relació entre Junts i la CUP és escassa. Des del 14-F només s’han assegut tres vegades a negociar. Els cupaires van entregar als postconvergents un document fa setmanes amb totes les seves propostes socials. Cap resposta. Des de Junts afirmen que el projecte dels cupaires “és irrealitzable”, mentre que la CUP avisa que el seu pacte amb ERC no es toca. A més, creuen que les declaracions d’ahir del secretari general de Junts, Jordi Sànchez, a La Vanguardia, amb què obre la porta a votar a favor d’un govern ERC-CUPcomuns si Esquerra així ho tria són només “una fanfarronada” per enfortir la seva posició negociadora.