La Vanguardia (Català-1ª edició)
Contra la ultradreta, democràcia
Durant les dues sessions del ple de la investidura fallida de Pere Aragonès al Parlament de Catalunya, nombrosos diputats d’ERC, Junts, la CUP, Catalunya en Comú Podem i alguns del PSC van abandonar l’hemicicle quan havia d’intervenir Ignacio Garriga, de Vox. Ho van fer en aplicació del cordó sanitari que aquests partits van acordar el 3 de març contra la formació d’ultradreta després de la seva entrada al Parlament. Un acord que va impedir a Vox d’accedir als òrgans de govern de la Cambra i que rebutja firmar iniciatives amb la ultradreta. PP i Ciutadans no van secundar aquesta estratègia.
Un cordó sanitari que també s’aplica a Euskadi, on PNB, EH Bildu, PSE i Elkarrekin Podem-IU van modificar el reglament del Parlament de Vitòria perquè Vox, que només té una diputada, tingués torns d’intervenció més breus i per limitar la seva capacitat de presentar iniciatives parlamentàries. I al Congrés dels Diputats, Vox va ser exclòs de totes les meses de comissions excepte tres, si bé ostenta la quarta vicepresidència de la Cambra.
Des de la irrupció de Vox a les institucions en les eleccions andaluses del 2018, s’ha parlat en repetides ocasions de la conveniència per part dels partits democràtics de fer el buit a la formació ultradretana. Es tracta d’un partit que inclou en el seu ideari populista missatges d’odi, antifeministes i islamòfobs, així com un nacionalisme centralista reticent al canvi cultural, autoritari i contrari a la immigració.
Però si una formació de les característiques de Vox és present al Parlament nacional i en alguns d’autonòmics és, no ho oblidem, perquè hi ha hagut ciutadans que l’han votat. A Catalunya, 217.000 persones. La sobirania popular expressada a les urnes els ha portat a ocupar aquells escons en els quals, agradi o no, representen la voluntat de milers de persones d’aquest país. I és per això que la resposta a aquesta presència s’ha de basar més en la intel·ligència política i en el discurs que no pas en la gestualitat
El millor antídot contra Vox és usar la política per refutar el seu ideari i desmuntar els seus missatges
d’abandonar un ple quan un diputat de Vox ocupa la tribuna d’oradors.
La millor manera de rebatre el seu ideari no ha de ser el menyspreu sorgit d’una suposada superioritat moral ni un buit que no fa més que reforçar el seu missatge que són exclosos per ser els únics que diuen la veritat. Davant el seu discurs d’odi, la millor rèplica per visibilitzar el rebuig de l’extrema dreta és més democràcia, utilitzar la política per evidenciar les seves contradiccions, posar la ultradreta davant el mirall de les seves mentides i falsedats amb dades i arguments. Els extremismes, tots, no es combaten amb més efectivitat des de la trinxera ideològica sinó des de principis morals i democràtics transversals.
Davant el discurs de l’odi, de la diferència i de la por que llança l’extrema dreta, cal anteposar la defensa dels drets humans, dels valors democràtics i del pluralisme. I fer-ho mirant-la a la cara, refutant i desmuntant els seus missatges i les seves propostes fal·laces. Pensem que, al marge que s’acordi un cordó sanitari, aquesta actitud és més efectiva. Els partits han d’analitzar no només com aïllar a Vox sinó com evitar que el seu discurs arribi a calar.
La irrupció de Vox ja va provocar al seu dia un debat sobre com havien de tractar els mitjans i les xarxes socials l’aparició de formacions d’ultradreta. Ara, la seva presència en alguns parlaments, legítima perquè així ho ha volgut part de la ciutadania, obliga els partits a combatre les seves idees amb la política i la paraula, els instruments dels quals se serveix la democràcia en un Parlament. I el millor antídot per frenar Vox potser no és col·locar-lo en una marginalitat de la qual extraurà rèdit mediàtic fent-se la víctima, sinó confrontar-lo amb les seves pròpies mentides i falòrnies i desmuntar, des de les mateixes institucions, totes i cadascuna de les idees que conformen el seu ideari polític. A la ultradreta cal aïllar-la i combatre-la amb més i millor democràcia.