Comença la campanya de la renda

Dimecres vinent, dia 7 d’abril, comença oficialment la campanya per presentar (per internet) la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i la de l’impost sobre el patrimoni. Enguany pràcticament no hi ha novetats fiscals. Serà l’últim perquè la declaració que correspondrà presentar el 2022 comptabilitzarà les pujades d’impostos que ja regeixen en aquest exercici i que estan incloses en els pressupostos generals de l’Estat per al 2021. Tot indica que, a partir d’allà, s’iniciaran uns anys d’augment creixent de la pressió fiscal per començar a pagar l’enorme deute públic acumulat per combatre la pandèmia i el seu impacte econòmic i social.

La pandèmia, molt probablement, ha contribuït a augmentar la convicció dels ciutadans per complir amb els deures fiscals perquè han pogut comprovar el gran esforç financer que ha fet l’Estat per augmentar els recursos destinats a la sanitat pública, a l’atenció a les famílies més vulnerables i al sosteniment de l’ocupació i de les empreses. És un esforç col·lectiu enorme que cal pagar, tard o d’hora.

En la declaració de la renda d’aquest any, els que tindran més complexitat seran els treballadors afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i els autònoms que han rebut la prestació per cessament d’activitat. En tots dos casos les retencions aplicades sobre els ingressos que han rebut han estat

La pandèmia contribueix a tenir més consciència fiscal per fer front a les enormes despeses

mínimes. Per això hi haurà perceptors d’aquestes prestacions que, en contra del que probablement esperen, s’hauran d’enfrontar a una declaració de renda positiva. Hisenda és inflexible en aquest aspecte: els afectats han cobrat rendes, encara que siguin de l’Estat, i han de tributar per elles. Una complicació administrativa addicional la tindran els que han cobrat més del que els corresponia, ja que hauran de tributar pels diners extres, tornar-los al Ministeri de Treball o la Seguretat Social, i demanar després la devolució de l’IRPF corresponent que s’hagi pagat per aquella diferència. És un destorb considerable que només es justifica per la urgència aplicada pel Govern central al seu dia per fer arribar els diners als treballadors en detriment d’un control estricte que hauria endarrerit més els pagaments i que, ara, es fa a posteriori. Igual de complicat, o potser més, ho tenen el mig milió de persones que ja han cobrat l’ingrés mínim vital, perquè tenen l’obligació de presentar declaració de la renda. No per pagar impostos, ja que no superen els límits exempts, sinó a efectes de control per evitar fraus. El problema és que aquest col·lectiu de persones probablement no s’ha relacionat mai amb Hisenda ni sap com ho ha de fer.

L’Agència Tributària, a causa de tot això, tindrà més feina administrativa que altres anys però menys ingressos procedents de la liquidació de les declaracions de renda com a conseqüència de la profunda caiguda de l’activitat econòmica i de l’ocupació.