Un estudi apunta la possible causa dels trombes atribuïts a AstraZeneca

Un equip d’investigadors de la Universitat Greifswald d’Alemanya anuncia haver trobat una explicació per als casos de trombes i problemes de coagulació registrats en algunes persones després de ser inoculades amb la vacuna d’AstraZeneca.

Segons aquest estudi preliminar publicat a la revista científica Research Square, s’ha descobert tant la causa dels trombes com la manera de tractar-los. Així ho assegura, almenys, el director d’aquest treball i especialista en coagulació Andrea Greinacher.

La investigació va començar després de les notícies, arribades des de diferents països, de morts de persones després que les haguessin vacunat amb el vial d’AstraZeneca. Això va generar desconfiança cap a aquesta vacuna i la suspensió cautelar en diversos països –entre els quals Espanya– de la vacunació amb aquest fàrmac.

Uns dies després de l’aturada, l’Agència Europea del Medicament (EMA) va emetre un informe en què assegurava que els beneficis d’aquesta vacuna eren més grans que qualsevol risc associat. Un cop coneguda la resposta d’aquesta autoritat sanitària europea, la majoria de països van reprendre la vacunació amb AstraZeneca i a Catalunya se n’han administrat aquests últims dies milers de dosis. Això no implica que s’hagi deixat d’investigar per aclarir tots els dubtes sobre la seguretat i eficàcia del medicament.

És el cas de l’equip d’investigadors d’aquesta universitat alemanya. En el seu estudi es refereixen als episodis de trombosi com “una síndrome de trombocitopènia immunitària protrombòtica”. A aquest quadre mèdic l’han anomenat síndrome Vipit perquè per tal que es produeixi s’ha de donar una combinació molt inusual de símptomes, entre els quals hi ha coàguls sanguinis generalitzats, un recompte baix de plaquetes i, de vegades, sagnia.

El Vipit va ser descobert el 27 de febrer, quan l’hematòloga de la Universitat Mèdica de Viena, Sabine Eichinger, va tractar un pacient poc habitual: una infermera de 49 anys que havia estat traslladada al seu hospital amb nàusees, malestar estomacal, les plaquetes baixes i trombosi (coàguls de sang) a les venes de l’abdomen. La pacient va morir l’endemà. El cas va despertar l’interès d’aquesta hematòloga per les estranyes circumstàncies del desenllaç. I és que les plaquetes, també conegudes com a trombòcits, ajuden a formar coàguls de sang –tenir-ne els nivells baixos generalment provoca sagnia–, però és molt més estrany que el quadre mèdic desencadeni aquesta greu coagulació que pot acabar causant la mort. És una combinació que “s’assembla a un efecte secundari poc comú de l’heparina, un anticoagulant anomenat trombocitopènia induïda per heparina (HIT)”, recull l’estudi de Greinacher i el seu equip.

Per la seva banda, l’investigador Oriol Mitjà es va referir ahir a Twitter a aquesta investigació sobre els efectes de la vacuna AstraZeneca com la prova que aquests casos passen una vegada entre un milió. Mitjà aconsella, per evitar una activació de les plaquetes que formarien trombes, identificar de seguida els pacients que puguin patir aquesta reacció perquè se’ls tracti amb immunoglobulines i anticoagulants no heparínics.

Investigadors d’una universitat alemanya conclouen que s’han d’aliar diferents símptomes inusuals