La Vanguardia (Català-1ª edició)
La paternitat també té la seva pròpia història
L’antropòleg Bacete rescata la figura dels pares lluny d’estereotips
No hi havia fins aquest febrer del 2021 cap llibre que es titulés Papá .Ho va descobrir amb sorpresa Ritxar Bacete, antropòleg expert en masculinitats, quan va iniciar la seva aventura d’investigar les paternitats al llarg de la història, rescatar les que han estat dissidents dels rols de gènere, i fer-ho no des de l’acadèmia sinó des de l’emoció. Des del febrer ja existeix Papá (ed. Planeta.), un recorregut per les històries de 25 pares, paternitats que serveixen per a proposar una revisió crítica dels estereotips, explica l’autor, i que volen convidar els homes a exercir una paternitat conscient. Un llibre per compartir amb els nens i les nenes.
En Manuel, el pare cavernícola del paleolític, la dolçor de Josep de Natzaret, el derrotat Enees que escapa fent-se càrrec del seu pare i del seu fill, o el faraó Akhenaton, espòs de Nefertiti, que jugava i cuidava les seves filles, són alguns dels pares que van traçant aquest recorregut inèdit fins ara. “He volgut omplir un buit en la construcció de la identitat masculina que necessitem per al segle XXI, i tenim un llarg camí per recórrer”, assenyala Bacete.
Es va proposar estirar del fil i buscar en la història aquelles paternitats oblidades que, amb els seus encerts i defectes, no encaixen amb els mandats que es van imposar sobretot sota el guiatge de la revolució industrial. Un període que va arrencar els homes de les seves llars i, explica l’antropòleg, va suposar la seva alienació convertint-los en carn de factoria i imposant el model de sustentador econòmic. “Hi ha hagut –diu– una paternitat diferent al llarg de la història a la qual se’ns ha traslladat l’últim segle”.
Bacete vol fugir del model binari de bon o mal pare. Per això també inclou al seu llibre un capítol de Papa monstre, una petita història sobre el pare de Franz Kafka, despòtic i sàdic. O John Lennon, que es va bolcar a cuidar el seu segon fill Sean, cosa que no havia fet 12 anys abans amb el primer, en Julian. “Ningú no és bo tot el dia, cal reconèixer les nostres vulnerabilitats”.
Bacete és un referent en l’estudi de les masculinitats i va publicar el 2017 l’assaig Nuevos hombres buenos, en què convidava els homes a trencar amb els fonaments d’una societat patriarcal, no només amb la mirada posada en la igualtat sinó també, assenyalava, perquè els coarta a ells la llibertat de ser. Un fil conductor de reflexió que a Papá, amb un format molt diferent, es trasllada a la llibertat de “paternar de forma plena” i, com indica, “llançar-se a una aventura d’amor”.
Una de les històries que més li ha agradat és la d’Enees, a qui va descobrir al Museu Romà de Mèrida. Enees marxa derrotat de la guerra de Troia, portant el seu fill i el seu pare gairebé cec en un relat en què l’autor destaca “la derrota d’Enees a la batalla però la victòria a la vida”.
Models de masculinitat que també vol traslladar als nens, a qui va dedicar el 2019 el llibre El poder dels nois, escrit en entendre que el debat sobre la igualtat s’ha oblidat d’ells. Ha estat, explicava, un procés de transformació empoderant per a les noies però sense que s’hagin treballat nous referents masculins.
El seu objectiu és omplir el buit en la construcció de la identitat masculina allunyada de models tòxics i donar a conèixer que “al jardí de la humanitat hi ha flors” més enllà dels models de western. Narra així les històries de Ziauddin Yousafzai, el pare de Malala, i la George Austen, pare de l’escriptora Jane Austen. Les de Confuci o la de Benjamin Carpenter, un home gai que ha adoptat cinc fills i filles, tots amb alguna discapacitat o diversitat funcional.
Està per escriure, indica al pròleg del llibre, una història exhaustiva i integrada de la paternitat i “és necessari el descobriment dels nostres pares i dels pares dels nostres pares”.
És en aquest segle XXI en què s’ha de fer aquest recorregut, el trajecte cap a les “paternitats democràtiques”. Els homes, subratlla Bacete, ens hem incorporat a les atencions si ens comparem amb els nostres pares o avis, però és el moment d’aprofundir en la part qualitativa de les atencions no només la quantitativa, en compartir la càrrega mental que porten les dones.
Analitza la situació en el context marcat per la pandèmia, en què subratlla que s’ha posat en relleu “la importància de tot el que sosté la vida. Els elements que es consideraven centrals en el pacte de la masculinitat –assenyala– no serveixen per sostenir la vida.
Malgrat les dificultats del moment actual, Ritxar Bacete fa notar que a la història recent no s’havia produït mai durant la pandèmia tanta presència de l’home a la llar, “on se sosté la vida”. El llibre vol ser un espai de trobada en la solitud dels homes en la criança per coneixe’s els uns als altres.
L’autor busca en les paternitats oblidades i va descobrir que no hi havia cap llibre que es titulés ‘Papá’
Josep de Natzaret
Amb 25 històries, recorre models diferents i dissidents des del paleolític fins avui