La Vanguardia (Català-1ª edició)

“Només les veiem mentre netegen”

Toni Hill publica ‘L’obscur adeu de Teresa Lanza’, la desaparici­ó d’una ‘kelly’ en una urbanitzac­ió de classe alta

- NÚRIA ESCUR

Lourdes Ros, una prestigios­a editora, convida a sopar les seves millors amigues: quatre dones triomfador­es que intenten conjugar la seva reconeguda vida profession­al amb les preocupaci­ons derivades de l’edat, la parella, els fills i el viratge profession­al. Comença a planejar el record d’una jove a qui totes coneixien: Teresa Lanza, una immigrant que va estar treballant a les seves cases i que es va suïcidar, inesperada­ment, un any enrere.

L’obscur adeu de Teresa Lanza (Rosa dels Vents ) l’última obra de Toni Hill (Barcelona, 1966) relata els esdevenime­nts que segueixen a la mort d’una jove treballado­ra de la neteja d’un exclusiu barri residencia­l en un municipi proper a Barcelona. També en castellà, El oscuro adiós de Teresa Lanza (Grijalbo).

Ambientada el 2019 en l’imaginari municipi català de Castellver­d, indaga en les causes de la mort d’aquesta jove equatorian­a l’únic delicte de la qual ha estat enamorar-se d’un home pertanyent a una classe social superior –i ser correspost­a–.

Els rics també ploren? “Tothom plora alguna vegada, però no és una crítica a la classe alta per se”, respon l’autor, que considera que els privilegia­ts viuen a l’esquena dels problemes de la gent que treballa a casa seva. “No els ve de gust veure’ls perquè, en el fons, implica adonar-te que tu vius molt bé. Quan surt de casa teva la persona que neteja, te n’oblides”.

I afegeix: “Ningú no vol anar a veure on viu aquesta noia i descobrir que la seva habitació és com el nostre bany. No volem mirar si no és de reüll”.

El que Toni Hill proposa és reflexiona­r sobre l’amistat femenina. “Crec que ells gairebé sempre presumeixe­n o, si han fracassat, callen. Elles, en canvi, posen sobre la taula moltes més confidènci­es i sinceritat, es lamenten juntes sense prejudicis. S’enfaden, viuen la situació. En els grups d’homes hi ha menys tensió i menys intensitat”.

Dos dels protagonis­tes, la Teresa i en Simón, s’enamoren malgrat les seves diferèncie­s socials. “Són prou joves per sucumbir. La desconfian­ça dels pares cap a la parella dels seus fills sempre ha existit. Però em pregunto si seria la mateixa si en comptes d’una emigrant llatina el fill sortís amb una punk barcelonin­a tatuada?”.

Cansat de l’estereotip (“A veure si ja podem deixar de posar personatge­s de 35 anys, homes en

“Aquestes noies apareixen a casa teva, netegen, cuiden. Ningú no se n’ocupa. Es mereixen més”

crisi, blancs heterosexu­als amb un amic gai i una amiga megafemini­sta?”), Toni Hill proposa un exercici complex, donar veu a la Teresa, que ja ha mort.

“Som així de morbosos i perversos. Aquestes noies apareixen a casa, netegen, cuiden. Ningú no es preocupa del que els passa fora. Només les veiem mentre ens són útils, els dies que ens venen a netejar. I, a sobre, esperem que estimin els nostres avis...”. Mereixen que les coneguem millor, afegeix.

Max Esteve és una altra cosa, un home madur atractiu. “És un senyor clàssic i una part de mi em diu que el clàssic sempre té el seu públic. Però cal fer un esforç per ser un clàssic del segle XXI, no del XVIII”.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain