La Vanguardia (Català-1ª edició)
Art veritable i notícies falses
Art i arts La galeria Joan Gaspar exposa grans formats d’Antoni Clavé
JUAN BUFILL
Que jo sàpiga, Caín i Abel no tenien cognom. Però, si n’haguessin tingut, seria el mateix. Tot i això, seria molt lleig i neci confondre’ls i afirmar que Abel era un assassí, oi?... Ho dic perquè, no fa gaire, alguns mitjans de comunicació espanyols, amb això de les presses –que són la mare i el pare de gairebé tots els errors periodístics, també els meus–, es van confondre de persona i van publicar que una anomenada “Galeria Gaspar”, situada a Barcelona, amb successives seus a la plaça Letamendi i al carrer Consell de Cent, havia venut algunes obres que eren falsificacions d’obres de Joan Miró. A més, algun d’aquests mitjans va il·lustrar la notícia falsa –almenys així ho va fer El Periódico a la seva edició digital– amb una fotografia de l’actual galeria Joan Gaspar i amb un peu de foto on s’assenyalava erròniament aquesta galeria com la seu del frau. Per descomptat, aquest diari va rectificar i va retirar la notícia així que va ser informat que havia comès una difamació involuntària. Però el mal ja estava fet. La falsa notícia es va repetir en altres mitjans, va ser tema de tertúlia a la ràdio i el desprestigi i la sospita entorn del cognom Gaspar van arribar fins a les principals cases de subhastes internacionals: Sotheby’s i Christie’s. I, en canvi, fins ara els desmentiments han ocupat molt pocs centímetres quadrats.
La veritat és que no existeix cap “Galeria Gaspar” i que la galeria Joan Gaspar, que sí que existeix des del 1992, no ha intentat mai vendre una obra falsa. Hi va haver una Sala Gaspar, amb una trajectòria impecable i brillant fins que va desaparèixer el 1991. I després, esclar, hi ha hagut i hi haurà altres possibles i dispars gaspars. Però és lamentable que, pocs mesos després de la mort de Joan Gaspar –un galerista honrat, acurat i a més amic de Joan Miró–, tingui lloc aquest nyap periodístic amb resultat difamatori. Si això hagués passat als Estats Units, la galeria hauria pogut guanyar una reclamació milionària per danys i perjudicis. Atès que som a Espanya, un país on la justícia de vegades sembla quàntica i altres vegades fòssil, no crec que això passi. Però en aquest cas és important aclarir que el veritable falsificador d’obres de Miró ha actuat amb el cognom Gaspar sense que aquest fos el seu primer cognom, tot i que sí que era el segon. I ja que el risc de confusió es manté, també aclariré que tampoc no té res a veure amb aquesta qüestió una altra galerista anomenada Ana Gaspar, sòcia d’Antonio Casanovas a la galeria Arte y Ritual, una de les més rigoroses del món en l’àmbit de l’art primitiu.
Fins a mitjans de maig es pot visitar a la galeria Joan Gaspar la tercera exposició de la seva nova etapa, a l’espai del carrer Consell de Cent. La nova seu va obrir amb una exposició de Picasso i va continuar amb una altra de Joan Miró. La mostra actual està dedicada a Antoni Clavé, de qui s’exposen pintures, collages i tapissos en grans formats i de diferents èpoques, des del 1964 fins al 2002. Són obres que no s’havien exposat des de feia molts anys i n’hi ha alguna que és inèdita. Una de les més destacables és Homenatge a Joan Miró, de l’any 1972, una pintura sobre alumini, amb relleus, influïda pels grafitis de carrer. També ho són l’homenatge a Picasso A don Pablo, el gran collage Tapisserie i la pintura i collage Les deux sont contents (2002). Última setmana per veure a la galeria Contrast Theater of life, d’aquesta inquietant i excel·lent pintora alemanya. És la seva segona exposició individual a la galeria barcelonina. Els seus retrats i escenes de grup són expressionistes i semblen monstruosos, ja que l’artista no retrata l’aparença física, sinó la vida interior dels seus models, que sembla detestable. Hi tenim Test II, una mena d’actualització de la lliçó d’anatomia de Rembrandt fins als temps nazis, o actuals. Al retrat de grup Last show, són els espectadors els qui ofereixen un espectacle grotesc.
El falsificador d’obres de Miró ha actuat amb el cognom Gaspar sense que fos el seu primer cognom