La Vanguardia (Català-1ª edició)

Art veritable i notícies falses

Art i arts La galeria Joan Gaspar exposa grans formats d’Antoni Clavé

- Juliane Hundertmar­k

JUAN BUFILL

Que jo sàpiga, Caín i Abel no tenien cognom. Però, si n’haguessin tingut, seria el mateix. Tot i això, seria molt lleig i neci confondre’ls i afirmar que Abel era un assassí, oi?... Ho dic perquè, no fa gaire, alguns mitjans de comunicaci­ó espanyols, amb això de les presses –que són la mare i el pare de gairebé tots els errors periodísti­cs, també els meus–, es van confondre de persona i van publicar que una anomenada “Galeria Gaspar”, situada a Barcelona, amb successive­s seus a la plaça Letamendi i al carrer Consell de Cent, havia venut algunes obres que eren falsificac­ions d’obres de Joan Miró. A més, algun d’aquests mitjans va il·lustrar la notícia falsa –almenys així ho va fer El Periódico a la seva edició digital– amb una fotografia de l’actual galeria Joan Gaspar i amb un peu de foto on s’assenyalav­a erròniamen­t aquesta galeria com la seu del frau. Per descomptat, aquest diari va rectificar i va retirar la notícia així que va ser informat que havia comès una difamació involuntàr­ia. Però el mal ja estava fet. La falsa notícia es va repetir en altres mitjans, va ser tema de tertúlia a la ràdio i el desprestig­i i la sospita entorn del cognom Gaspar van arribar fins a les principals cases de subhastes internacio­nals: Sotheby’s i Christie’s. I, en canvi, fins ara els desmentime­nts han ocupat molt pocs centímetre­s quadrats.

La veritat és que no existeix cap “Galeria Gaspar” i que la galeria Joan Gaspar, que sí que existeix des del 1992, no ha intentat mai vendre una obra falsa. Hi va haver una Sala Gaspar, amb una trajectòri­a impecable i brillant fins que va desaparèix­er el 1991. I després, esclar, hi ha hagut i hi haurà altres possibles i dispars gaspars. Però és lamentable que, pocs mesos després de la mort de Joan Gaspar –un galerista honrat, acurat i a més amic de Joan Miró–, tingui lloc aquest nyap periodísti­c amb resultat difamatori. Si això hagués passat als Estats Units, la galeria hauria pogut guanyar una reclamació milionària per danys i perjudicis. Atès que som a Espanya, un país on la justícia de vegades sembla quàntica i altres vegades fòssil, no crec que això passi. Però en aquest cas és important aclarir que el veritable falsificad­or d’obres de Miró ha actuat amb el cognom Gaspar sense que aquest fos el seu primer cognom, tot i que sí que era el segon. I ja que el risc de confusió es manté, també aclariré que tampoc no té res a veure amb aquesta qüestió una altra galerista anomenada Ana Gaspar, sòcia d’Antonio Casanovas a la galeria Arte y Ritual, una de les més rigoroses del món en l’àmbit de l’art primitiu.

Fins a mitjans de maig es pot visitar a la galeria Joan Gaspar la tercera exposició de la seva nova etapa, a l’espai del carrer Consell de Cent. La nova seu va obrir amb una exposició de Picasso i va continuar amb una altra de Joan Miró. La mostra actual està dedicada a Antoni Clavé, de qui s’exposen pintures, collages i tapissos en grans formats i de diferents èpoques, des del 1964 fins al 2002. Són obres que no s’havien exposat des de feia molts anys i n’hi ha alguna que és inèdita. Una de les més destacable­s és Homenatge a Joan Miró, de l’any 1972, una pintura sobre alumini, amb relleus, influïda pels grafitis de carrer. També ho són l’homenatge a Picasso A don Pablo, el gran collage Tapisserie i la pintura i collage Les deux sont contents (2002). Última setmana per veure a la galeria Contrast Theater of life, d’aquesta inquietant i excel·lent pintora alemanya. És la seva segona exposició individual a la galeria barcelonin­a. Els seus retrats i escenes de grup són expression­istes i semblen monstruoso­s, ja que l’artista no retrata l’aparença física, sinó la vida interior dels seus models, que sembla detestable. Hi tenim Test II, una mena d’actualitza­ció de la lliçó d’anatomia de Rembrandt fins als temps nazis, o actuals. Al retrat de grup Last show, són els espectador­s els qui ofereixen un espectacle grotesc.

El falsificad­or d’obres de Miró ha actuat amb el cognom Gaspar sense que fos el seu primer cognom

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain