La Vanguardia (Català-1ª edició)
Xou faraònic
Egipte trasllada 22 mòmies reials al nou museu de la civilització
Res a veure. El fastuós trasllat de les mòmies reials del Museu Egipci del Caire al Museu de la Civilització Egípcia la nit de dissabte dista molt del que van viure moltes d’elles quan van sortir de la tomba on van ser descobertes el 1881. Aleshores, fa 140 anys, l’egiptòleg alemany Émile Brugsch, que s’havia quedat al càrrec de l’acabat de crear Servei d’Antiguitats davant l’absència del seu director, Gaston Maspero, va actuar ràpid. Començava a córrer la veu de la troballa de l’amagatall reial (que durant deu anys havia explotat una família de saquejadors per al mercat negre) i temia nous pillatges o fins i tot enfrontaments amb beduïns molestos de veure com uns estrangers s’emportaven els seus tresors.
Va embarcar les mòmies (unes quaranta) en un temps rècord. També van desfilar, Nil a baix cap al Caire. Al seu pas, una comitiva espontània de camperols, els van rendir honors, llançant salves a l’aire, ells, mentre que elles s’esquinçaven els vestits i emetien sonors laments. Un Brugsch sorprès va deixar constància d’aquestes escenes, segurament hereves de tradicions originàries de l’antic Egipte. Han arribat fins a nosaltres pintures que representen ploraneres amb aquestes actituds i fins i tot se sap de “professionals del plor” que rebien honoraris a canvi de les seves llàgrimes.
La comitiva espontània i ancestral de fa 140 anys xoca amb la hollywoodiana actual, en què tots els detalls estaven calculats perquè es transformés en una gran acció de publicitat turística. Escenografia, vestuari i maquillatge d’acord amb una concepció de pel·lícula de la mil·lenària civilització faraònica.
El que s’ha anomenat desfilada daurada, que va comptar amb la presència dels principals polítics del país, com el president Al-Sissi, i representants del món cultural, es va començar a organitzar l’any 2017. Les 22 mòmies, quatre reines i divuit faraons, de les dinasties XVIII a la XX de l’Imperi Nou, com Ramsès II, Tuthmosis III o Hatxepsut (per citar-ne només tres), van ser transportats en càpsules de gas nitrogen. Cada una tenia el seu propi vehicle blindat amb el seu nom inscrit en àrab i jeroglífic, i amb decoracions d’inspiració faraònica.
La comitiva va sortir de la plaça Tahrir, on hi ha l’antic museu, il·luminada amb torxes, decorada amb estendards i a ritme de tambors. Va recórrer, amb guardes a cavall i sacerdots falsejats, un Caire que tenia els carrers principals tallats al trànsit. La música, a càrrec d’una orquestra de 120 músics i una coral de 100 veus, no va deixar de sonar. Els reis i reines, que van desfilar en ordre cronològic, van ser rebuts a Fustat (on hi ha el seu nou museu) amb 21 salves de benvinguda.
Ara estaran en observació uns dies per comprovar que el trasllat no hagi alterat la seva delicada conservació. Les mòmies reials tornaran a ser visibles per al gran públic el 18 d’abril. Amb la seva presència s’espera que el Museu de la Civilització Egípcia adquireixi el seu impuls definitiu, en espera, això sí, de la inauguració del Gran Museu Egipci a prop de les piràmides de Gizeh i que es convertirà en el centre arqueològic més important del món.
La comitiva espontània del primer trasllat de les mòmies xoca amb la hollywoodiana actual