Kepa Acero, surfista, viatger i activista

41 anys. Vaig néixer i visc a Mundaka, al País Basc. Vaig començar a competir en surf als 7 anys. Tinc parella. Els polítics han de connectar amb el poble, sobretot ara. Sóc ecologista i part d’Ocean 52 , que dona el 52% dels beneficis a la protecció del mar. Fa poc li vaig demanar a la Mare de Déu de Begoña un parell de coses

Aquesta va ser una altra marcianada, me’n vaig anar a buscar una onada interminable que entra al riu Amazones. Va ser molt complicat arribar-hi, però vaig trobar joves pescadors que em van ajudar i em van acompanyar.

Un lloc recòndit?

Un poblat indígena al qual només s’hi podia accedir amb vaixell. Pensava que surfejaria aquella onada sol i em va sorprendre veure que tots els nadius la surfejaven amb canoes i amb portes de nevera fetes amb una mena de suro. Surfejàvem entre cocodrils. Espectacular!

Entre cocodrils!

Sona més del que és. Ells mengen cocodrils i vaig veure pescadors amb braços o mans amputats, però no és com a les pel·lícules que es llancen contra tu, ells estan allà fent la seva. Es corre més risc a les ciutats circulant amb cotxe, i hi ha molts més taurons que al mar.

Una raresa allò d’aquesta tribu?

Al Perú 3.000 anys a.C. surfejaven. Els nostres avantpassats ja es divertien amb les onades.

L’accident ho va truncar tot?

Vaig tenir temps per pensar, em vaig adonar que en tots aquests viatges no donava tant com ells em aportaven i amb l’Eva, la meva xicota, vam decidir crear el projecte It’s not only about waves (No es tracta només d’onades).

De què es tracta?

Enviem planxes que la gent ja no fa servir al Senegal, on tenen bones onades, i hi vaig tornar per ensenyar-los a fer surf. Li semblarà banal.

En absolut.

Una manera de tornar-los alguna cosa del molt que em donen i també de demostrar que dues persones es poden organitzar per fer alguna cosa pels altres. Soc conscient que hi ha necessitats més bàsiques, però això és el que jo sé fer: surfejar. M’agrada veure’ls divertir-se.

Participa en altres projectes.

Waves for Water (onades per a l’aigua), que porta filtres per aconseguir aigua potable allà on es necessita. És un privilegi ser part d’aquesta oenagé que va fundar fa deu anys un altre surfista, Jon Rose, un projecte molt senzill i bonic.

Ha aconseguit viure com li agrada.

És un privilegi, miro cap endavant i estic il·lusionat. Ara planejo un projecte per recollir plàstic amb els meus companys d’Oceans 52. Es diu Yeringo, que significa tornar en l’idioma wòlof, una de les llengües del Senegal.

I què farà amb el plàstic?

El contenidor té tres eines senzilles: una pica el plàstic, una altra l’escalfa i l’altra és un motllo per fer plats, teules o el que vulguis. Tant de bo vulgui col·laborar molta gent.

El fonamental que ha après?

Vivim en un món globalitzat i per primera vegada hem de pensar com a espècie. El que està passant amb la immigració és molt trist. Aquesta gent fuig de situacions terribles a la recerca d’una vida digna, i demà, com ja ens va passar, podem ser nosaltres.

Ima Sanchís