La Vanguardia (Català-1ª edició)
Per què no calla el príncep
Jordània, amb l’ai al cor per l’esclafament d’un suposat cop palatí
El príncep Hamza bin Hussein diu que no calla. Abans ofès –quan va perdre la condició d’hereu de Jordània– i avui humiliat, en ser titllat de conspirador, el mig germà del rei Abdal·lah II li ha llançat un pols a les xarxes socials, des del seu teòric arrest domiciliari al barri aristocràtic d’Amman.
Els deu milions de jordans que estaven tan convençuts de viure en el país més estable de l’Orient Mitjà ara assisteixen perplexos a l’espectacle d’intrigues desfermat des de dissabte. Una temptativa de cop, segons el Govern. O un joc de trons que ningú no s’esperava, excepte –sempre segons Amman– “un servei d’intel·ligència estranger”.
En el que encara no és una lluita fratricida però que ja apunta a tragèdia shakespeariana –els dos mig germans s’han format en acadèmies i universitats britàniques– les espases segueixen en alt. L’obra, avisen, no ha fet més que començar.
El príncep ultratjat, de 41 anys, després de filtrar un corrosiu vídeo a la BBC, va aconseguir 24 hores més tard passar un missatge de veu difós pels seus partidaris a Twitter. En ell proclama, en resum, que no es rendeix i que no pensa obeir les ordres de guardar silenci –que li va traslladar personalment a casa seva el cap de l’Estat Major– i de no relacionarse amb ningú més que la seva família.
El suposat cop pot haver fracassat –hi ha més de vint persones sota custòdia, entre elles dues que ho han estat tot en la cort d’Abdal·lah–. Però la guerra informativa acaba de començar.
I una cosa són els peons i una altra de molt diferent la reina Nur –mare de Hamza–, quarta esposa i vídua del rei Hussein, que tindrà obertes de bat a bat les pàgines de paper cuixé per defensar el partit del seu fill, que va veure com a hereu –entre el 1999 i 2004– però no com a rei.
Un diari israelià, Maariv ,ha estat el primer en posar nom al “servei secret” al qual va al·ludir diumenge el vice-primer ministre de Jordània. La persona que dissabte mateix hauria ofert treure del país amb avió l’esposa del príncep Hamza i a ell mateix és un ciutadà israelià, Roy Shaposhnik, que el diari vincula al Mossad. Ell ho nega i diu que es tractava d’“un gest d’amistat”.
També la intriga internacional amb prou feines acaba de començar. Jordània, fa dècades que veu les barbes del veí que tallar, comença a ser conscient del congost en el qual viu. La meitat de la seva població, palestina, sempre ho ha estat.
FONT:
L’aturada econòmica per la pandèmia ha augmentat l’atur jordà –que sempre ha estat elevat– fins al 25%. És molt pitjor entre els joves.
Terreny fèrtil per a escenaris distòpics per a la monarquia, com les protestes multitudinàries observades al Líban i l’Iraq fa dos hiverns, a les que només la pandèmia va posar sordina.
Però la temperatura del descontentament va en augment, arran
OFERTA DE VOL Un diari israelià atribueix a un agent del Mossad el pla d’evacuació de Hamza
DESAFIAMENT PRINCIPESC Amman talla internet al seu barri noble per frenar el pols de Hamza a les xarxes
d’un confinament cada vegada més estricte, per l’escalada de casos, després d’un inicis relativament benignes.
La punta, esclar, és el que pugui succeir a Israel. Si els extremistes àrabs somiaven llançar els jueus al mar, l’extrema dreta sionista continua somiant llançar els palestins més enllà del Jordà. És a dir, en convertir Jordània –que ja acull milions de refugiats palestins– en una segona Palestina.
Abdal·lah II, un monarca pragmàtic, proper a Washington i a Londres, no ha variat els seus posicionaments. El que s’ha mogut és el veïnat, a l’abric de les guerres de l’Iraq i Síria i després de la irrepetible parella formada per Donald Trump i Benjamin Netanyahu –ahir al jutjat– amb la seva provada capacitat d’arrossegament entre monarquies molt menys dependents de l’opinió pública que la jordana.
Abdal·lah II continua defensant per tots els mitjans la seva condició de custodi de la mesquita d’Al-Aqsa de Jerusalem i un Estat per als palestins –pau per territoris– d’acord amb la iniciativa de pau àrab del 2002.
Mentrestant, se succeeixen els missatges de suport al monarca haiximita i en favor de l’estabilitat. De tot el món àrab, Washington o Londres, en rara unanimitat amb Rússia –ahir– o l’Iran, encara que aquesta afegís l’afegitó que “la inestabilitat a la regió només beneficia Israel”.
Quan la CIA volia trencar un presumpte terrorista, l’enviava a Egipte. Quan volia informació, a Jordània. La Muhabarat difícilment fica la pota.