La Vanguardia (Català-1ª edició)
La majoria insuficient de Boríssov aboca Bulgària al bloqueig polític
Les protestes anticorrupció i la covid passen factura al populista primer ministre
El país més pobre de la Unió Europea, ferit també per les pitjors xifres de corrupció, s’enfronta a més a la incertesa política després de les eleccions d’aquest diumenge. La victòria del partit de l’actual primer ministre, Boiko Boríssov, amb un 24,8% encara provisional, no serà suficient per formar un govern estable, ja que la majoria de les formacions que han obtingut representació es neguen a pactar amb ell.
Per intentar superar aquesta incerta situació, Boríssov va gravar un vídeo el mateix dia de la votació demanant unitat a les altres forces del país balcànic. “Unim-nos. Tenen algú amb més experiència que jo?”, va preguntar als seus rivals en el missatge emès per Facebook. I va proposar un gabinet d’experts “per posar fi a la pandèmia” després d’unes eleccions que s’han celebrat en el pitjor moment de la tercera onada que pateix el país.
Precisament sembla haver estat la covid un dels factors que podrien explicar que el partit del primer ministre, Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB), baixi dels 95 diputats que tenia en un Parlament de 240 escons a uns 70 a tot estirar que obtindria ara, segons les projeccions de mitjans locals.
La crisi sanitària va fer que diumenge es quedés a casa molta gent gran, majoritàriament partidaris del GERB. De fet l’abstenció, de més del 50%, seria el veritable guanyador d’aquestes eleccions.
Però el principal tema de la campanya electoral ha estat la corrupció, que ha motivat les protestes que fa mesos que estan actives contra el Govern. Aquestes són l’element principal per comprendre la insuficient victòria del GERB, en el poder des del 2009. Els manifestants han criticat a Boríssov la seva incapacitat per vèncer una corrupció endèmica i per aixecar el nivell de vida dels set milions de búlgars.
A l’índex de Transparència Internacional, Bulgària ocupa el lloc 69, amb els pitjors indicadors de tots els membres de la Unió Europea.
Fruit de les protestes dels últims mesos, han sorgit diversos partits polítics que s’han enfrontat al GERB a les urnes. El més important és Existeix tal Poble, liderat pel cantant i presentador de televisió Stanislav Trífonov, que hauria quedat segon en les eleccions, amb el 18,7% dels vots. Ni aquest ni el Partit Socialista (14,9%) no semblen disposats a unir les seves forces amb Boríssov en una coalició de govern.
Darrere haurien quedat el liberal Bulgària Democràtica (10,5%), el partit ètnic turc Moviment de Drets i Llibertats (9%) i Aixeca’t, Bulgaria! Mafiosos Fora! (5%), també sorgit de les protestes.
Boiko Boríssov, de 61 anys, va fundar el GERB el 2006, i tres anys després va arribar al poder amb un posició política de centredreta, europeista, però amb un marcat tint populista. Durant l’època comunista, va fer carrera al Ministeri de l’Interior. El 1991 va fundar una empresa de seguretat, i va ser guardaespatlles de l’últim líder de la Bulgària comunista, Tódor Zhívkov, després que fos expulsat del poder el 1989.
Va entrar en política en la primera dècada del segle XXI, anant en les llistes del Moviment Nacional de Simeó II. El 2005 es va convertir en l’alcalde de Sofia. Un any després va fundar el GERB, que va aconseguir la majoria en les eleccions del 2009. Des d’aleshores, aquesta formació ha dominat la política búlgara i Boríssov ha estat primer ministre en tres ocasions, de 2009 a 2013, del 2014 al 2017 i del 2017 fins avui.
Com a contrapès al govern del GERB, el 2016 va guanyar les eleccions presidencials Rumen Ràdev, exgeneral de les forces aèries i candidat independent a qui van donar suport els socialistes. Ràdev ha donat suport a les protestes contra Boríssov i és partidari d’acostar-se més a Rússia.
El president del país, Rumen Ràdev, ha donat suport a les protestes i és partidari d’acostar-se a Rússia