La Vanguardia (Català-1ª edició)
Le Pen guanya entre la gent de trenta anys per decepció de Macron i la crisi
Els sondejos detecten que la ultradreta deixa de ser tabú per a molts joves
A l’Elisi tenen cada vegada més motius per estar inquiets amb Marine Le Pen. El que semblava impossible fins fa alguns anys comença a no ser-ho tant. La ultradreta francesa ha guanyat terreny en una franja clau de l’electorat, les persones entre 25 i 34 anys, per a qui el Reagrupament Nacional (RN, abans Front Nacional) és la primera opció de vot, mentre que Emmanuel Macron perd suport en aquest segment.
Segons l’anàlisi de diversos estudis demoscòpics publicada pel diari Le Monde, està caient cada vegada més el tabú de votar la ultradreta, sobretot entre les generacions joves, sense memòria històrica. Per a ells, els exabruptes filofeixistes o antisemites de JeanMarie Le Pen, el pare de l’actual líder, són coses del passat, massa llunyanes. Entre els que ara tenen entre vint-i-cinc i trenta-quatre anys dominen altres raons a l’hora de votar. Molts estan decebuts amb Macron per una política econòmica que jutgen excessivament liberal. Tenen por pel futur, per la precarietat laboral, per la dificultat d’accedir a un habitatge. La crisi de la covid els ha impactat de ple, a nivell laboral i personal. Senten que perdran nivell de vida respecte als seus progenitors.
Un 29 % dels votants d’entre 25 i 34 anys va donar suport a Macron el 2017. Només un 20% està ara disposat a fer-ho. En canvi, la intenció de vot per a Le Pen ha pujat del 23 al 29%. És una inversió de tendència, favorable a la ultradreta, que podria ser decisiva en les presidencials de la primavera del 2022.
En canvi, entre els més joves
–entre 18 i 24 anys–, Macron obtindria el 29% de vots –nou punts més que el 2017– mentre que Le Pen es manté estable al voltant del 20%. No obstant això, els experts en enquestes adverteixen que entre els més joves l’abstenció acaba sent més alta que entre els que trentegen, per la qual cosa, en el còmput global, i ja que el segon grup és molt més nombrós, la beneficiada és la líder ultradretana. És interessant que entre els joves baixa el suport a Jean-Luc Mélenchon (esquerra radical) i pugen els ecologistes. Hi ha més partidaris de la ultradreta entre els joves sense titulació universitària que entre els qui sí que posseeixen un diploma superior, si bé el desfasament s’està atenuant.
L’estrat sociològic més favorable a la ultradreta (34% d’intenció de vot) és el de la població entre 50 i 64 anys, la generació que tem per les condicions de la seva jubilació i per la càrrega que suposa, en molts casos, atendre els pares dependents.
Una altra dada significativa de les enquestes és que, al contrari del que passava en el passat, el gruix dels votants de Le Pen no ho són com a gest de protesta contra els altres partits sinó perquè comparteixen els postulats i la filosofia de fons. Són molt crítics amb les conseqüències de la globalització, se senten desprotegits i creuen que la immigració i la multiculturalitat constitueixen amenaces.
Fa temps que l’RN aposta pel votant jove. A les eleccions europees del 2019 va causar sorpresa que el partit presentés com a cap de llista Jordan Bardella, que tenia llavors 23 anys. Avui és ja vicepresident de la formació política. L’aposta per Bardella es va revelar un èxit. La seva llista va guanyar, amb el 23,3% de sufragis, per davant de la de La República en Marxa (LREM), el partit de Macron.
Bardella va ser el candidat mentre que Louis Aliot –exparella de Le Pen– declinava anar a Estrasburg per concentrar-se en la lluita per l’alcaldia de Perpinyà, que finalment va conquerir, al tercer intent en 12 anys. Bardella i Aliot són dos rostres d’estratègia guanyadora per a l’RN. El primer ajuda a recollir vot jove; el segon encarna l’esforç, premiat a les urnes, d’ampliar la base electoral de la ultradreta cap a sectors conservadors més moderats i trànsfugues d’altres forces. Aquesta combinació és perillosa per a Macron. Sempre s’havia pensat que enfrontar-se a Le Pen el beneficiava perquè en la segona volta la por de la ultradreta aglutinaria el vot al voltant del president. Aquest càlcul és menys sòlid a mesura que passa el temps.
El vot al partit de Le Pen ja no és tant de protesta sinó de convicció, per compartir les idees