La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’exèrcit es cansa de Bolsonaro
El caos de la pandèmia allunya els militars malgrat els intents del president de netejar el seu passat colpista
Quan es tracta de les forces armades, per al president brasiler Jair Bolsonaro pot ser més fàcil canviar el passat que el futur. Un dels primers actes del nou ministre de Defensa, el militar Walter Braga Netto, nomenat dimecres passat, va ser emetre l’ordre que el 57è aniversari del cop d’Estat del 31 de març del 1964 hauria de ser motiu de “comprensió i celebració”, ja que l’aixecament militar va ser la resposta a “un perill real per a la pau i la democràcia”.
Bolsonaro fa dècades que defensa un revisionisme històric respecte al cop contra el govern constitucional del nacionalista João Goulart, que va ser l’inici d’una dictadura militar de 20 anys de durada en la qual hi va haver 2.200 víctimes de tortura i 423 presos polítics executats o desapareguts, segons una comissió de la veritat establerta el 2014 pel govern de Dilma Rousseff.
Més que un perill per a la pau i la democràcia, Goulart, amb plans per a una reforma agrària, la retirada de les concessions mineres de les multinacionals dels Estats Units i una campanya d’alfabetització, havia resultat un perill per a l’elit brasilera i els seus socis a Washington.
No obstant això, malgrat ferlos el favor de reinventar el passat colpista, Bolsonaro no compta amb el suport de les forces armades en aquests moments en la seva pugna amb els poders legislatiu i judicial. Tampoc amb els governadors d’estats com Rio, Bahia o São Paulo que, contra la voluntat presidencial, adopten mesures de confinament per combatre una devastadora segona onada de la pandèmia que encomana 75.000 persones diàriament i n’ha matat ja 326.000. “El malestar a l’alt comandament amb Bolsonaro s’ha anat intensificant amb la pandèmia; als militars no els agrada ser manipulats”, va dir un exministre a Rio de Janeiro.
La dimissió dels tres comandants de les forces armades, la setmana passada, just després del nomenament de Braga Netto, és l’últim indici que el suport militar a Bolsonaro no és el que era. Això malgrat la presència al Govern d’un grapat de generals, entre ells el vicepresident, el general Hamilton Mourao, i, fins fa dues setmanes, el ministre de Sanitat, Eduardo Pazuello.
El deteriorament de la relació entre el president i els militars té a veure en primer lloc amb els desastrosos resultats del negacionisme presidencial. Els militars entenen la importància del confinament –l’han adoptat a les casernes–, però amb Pazuello al comandament de política de salut la credibilitat de la institució més estimada pels brasilers queda cada vegada més minvada.
Per descomptat, els generals agraeixen el revisionisme bolsonarista respecte al cop del 1964 després de l’ensurt de la comissió de la veritat de Rousseff. Però, per a molts militars, els Bolsonaro són massa nostàlgics.
Diversos generals es van inquietar quan el fill més radical del president, Eduardo Bolsonaro, va proposar de reactivar els draconians decrets militars del 1968 –la supressió de l’Estat de dret que va donar lloc a la fase més atroç de detencions i tortures– per prevenir una repetició al Brasil de les protestes a
Xile, l’Equador i Bolívia a finals del 2019.
Un altre indici del desacord va ser la negativa dels militars a criticar el Tribunal Suprem per anul·lar la sentència judicial contra Lula da Silva, que ha donat llum verda a l’expresident per presentar-se a les eleccions del 2022. Segons fonts diplomàtiques, Bolsonaro els hi havia demanat.
Molts creien que Bolsonaro, almenys, comptava amb el suport dels soldats rasos i els policies. Però no han donat resultats els intents d’Eduardo Bolsonaro per fomentar protestes contra les polítiques de confinament en les forces policials, infiltrades en part per la ultradreta. “En xarxes socials hi ha grups de policies bolsonaristes molt actius, però estem veient que la majoria silenciosa en les forces policials no dona tant de suport a Bolsonaro”, va dir un exdiplomàtic a Brasília.
A Salvador de Bahia, la setmana passada, hi va haver un cas de possible revolta bolsonarista quan un policia militar, amb la cara pintada de groc a l’estil de la selecció nacional de futbol, es va posar a cridar en defensa de la pàtria i a disparar a l’aire a prop de la famosa platja del Far de la Barra. Abatut pels seus companys, l’agent va ser elogiat després de la seva mort a les xarxes socials bolsonaristes, que van insistir que es tractava d’una protesta contra les mesures de confinament de Rui Costa, el governador del Partit dels Treballadors (PT) en l’estat de Bahia. No obstant això, la policia afirma que l’agent va patir un trastorn mental.
Malgrat l’ocorregut la setmana passada, no es pot descartar que Bolsonaro recuperi el suport militar en cas d’enfrontar-se a Lula en les presidencials. Ningú no s’oblida del notori tuit del general Eduardo Villas-Boas, llavors màxima autoritat de les forces armades, quan aquest va advertir el 2018 que una decisió favorable a Lula al Tribunal Suprem seria un motiu de preocupació per als militars. En un nou llibre posat a la venda el febrer passat, Villas-Boas continua insistint que concedir l’habeas corpus a Lula hauria creat “un risc a la institucionalitat al país”.
“El malestar a l’alt comandament s’ha anat intensificant; no els agrada ser manipulats”
Per molts, la família del president és massa nostàlgica respecte a la dictadura militar