La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un espectacle cada cop més precoç
Les altes temperatures acceleren la floració dels cirerers japonesos que engalanen Washington
La floració dels cirerers japonesos que engalanen els grans monuments de la capital dels Estats Units és un dels moments més esperats pels washingtonians, el senyal definitiu de l’arribada de la primavera, un dels pocs moments de gaudi que uneix tots els seus veïns –rics i pobres, blancs i negres– extasiats tots per igual per la delicada bellesa dels seus pètals blancs i roses, l’escenari predilecte per a fotografies familiars, casaments i posats interminables dissenyats per a Instagram.
Aquest any, el bonic espectacle ha arribat abans del previst. Els arbres van assolir el pic de floració –definit com el moment en què el 70% de les flors de la varietat yoshino ha assolit la plenitud– va arribar diversos dies abans de l’esperat. Lluny de ser una anomalia, la precoç arribada de les flors és un indicador de la crisi climàtica, adverteix el Servei de Parcs Nacionals.
“Les dades empíriques mostren que el pic de floració per als cirerers s’està produint abans que en el passat”, afirma el seu portaveu, Mike Litterst. Actualment, arriba una mitjana de sis dies abans que fa cent anys, quan el Japó va regalar els arbres als Estats Units com un símbol d’amistat entre els seus pobles i la temperatura mitjana de la capital nord-americana era 1,6 graus inferior a l’actual.
Cada any resulta més difícil fer pronòstics però, a primers de març, els meteoròlegs van anticipar que el pic arribaria entre el 2 i el 5 d’abril. Les càlides temperatures registrades durant l’última setmana de març van accelerar, però, el cicle de floració dels 3.800 cirerers que adornen el Mall, l’esplanada nacional de Washington. L’espectacle va arribar el 29 de març.
“Atès que la calor trenca l’estat latent dels arbres, la floració primerenca dels cirerers és consistent amb l’escalfament causat pel canvi climàtic, tot i que les investigacions encara no han determinat tots els factors potencials que poden haver-la causat”, explica Litterst. El salt d’un estadi a un altre de floració ha estat el més ràpid en 30 anys.
L’any passat, quan la declaració de l’estat d’emergència va obligar Washington a cancel·lar a última hora el Cherry Blossoms Festival que cada any atreu 1,5 milions de visitants, el pic de floració es va produir encara abans, el 20 de març, una de les dates més primerenques a l’últim segle. El 2018 es va fer esperar fins al 5 d’abril.
Aquest any, els cirerers de Washington van assolir la plenitud dos dies després que els de Kyoto, on els arbres van registrar un rècord encara més significatiu: el 26 de març és la data més primerenca del pic de floració en els 70 anys des que hi ha registres oficials. O potser en 1.200 anys, segons càlculs de la Universitat d’Osaka. Per la seva sensibilitat als canvis de temperatura, el moment de floració dels cirerers japonesos està considerat un indicador ideal de l’impacte del canvi climàtic en la fenologia dels arbres.
En la majoria de les fotos que els visitants pugen aquests dies a Instagram
no es veu però l’aigua que recorrentment inunda les riberes del llac artificial de Washington al voltant del qual es van plantar els arbres: és també un indicador de la crisi. Dues vegades al dia, la pujada del nivell de l’aigua supera les barreres de ciment, cosa que ha deixat a l’aire les arrels d’alguns arbres i obligat a tancar parts del recorregut.
El motiu, la pujada del nivell del riu Potomac i l’enfonsament del terreny al voltant del llac com a conseqüència de l’erosió i el trànsit. Aquesta situació ha portat les autoritats a convocar un concurs per a, mentre es fan reparacions d’emergència, idear solucions per salvar el llac, inclòs el 2019 en la llista de monuments històrics en perill. A les seves riberes s’aixequen els memorials a Thomas Jefferson, Franklind D. Roosevelt i Martin Luther King. Va ser en aquest escenari on l’escriptora i aventurera Eliza Scidmore es va entossudir que volia veure plantats els cirerers que va descobrir en una visita al Japó.
Va fer falta molta tenacitat, el suport de la primera dama Helen Taft, la complicitat de diplomàtics dels dos països i diverses trameses, perquè els primers dos mil arbres van arribar plens d’insectes. Però cent anys després el somni complert de Scidmore, la primera dona que va formar part de la junta de la National Geographic, continua delectant els washingtonians, encara que aquest any tampoc no hi hagi hagut festival i s’hagi encoratjat els seus admiradors a visitar els cirerers virtualment.
L’aventurera Eliza Scidmore va mobilitzar la primera dama per aconseguir dur aquests bonics arbres als EUA