La Vanguardia (Català-1ª edició)
La petita Caracas irromp en el 4-M
Els veneçolans de Madrid, com els cubans de Miami en suport de Trump, es converteixen en aliats de la dreta
Ningú no s’atreviria a dir-ho al metro Núñez de Balboa –“conqueridor, heroi de la història universal”, segons la informació a l’estació– però l’anyenc barri de Salamanca a Madrid s’assembla cada vegada més al districte de nou-rics hispans de Doral a Miami. Els mocassins ja són sabatilles de color blanc i les gorres són de beisbol. Les escolars amb faldilla escocesa de l’escola Calasancio escolten reggaeton. Les banderes espanyoles –complement de les franquícies Foster Hollywood o la veneçolana Goiko Grill– guanyen per volum a les barres i estrelles a Florida sud.
Però el que més recorda a Miami és el discurs polític. Ja no hi ha matisos al barri de Salamanca . El “Comunisme o llibertat!” de la candidata del PP, Isabel Díaz Ayuso, està calcat dels eslògans de Donald Trump a Florida. Encara no hi ha torres il·luminades de deu metres d’alçària amb el missatge amb llums de neó Against socialism com els de l’expresident dels Estats Units. Però la campanya acaba de començar i res no es pot descartar. “Veneçuela és per a Madrid el que Cuba és per a Miami”, va dir resignat un diplomàtic cubà a Madrid.
Ningú no se salva de ser titllat de castrochavista. Igual que a Miami s’acusava el vell senador de Delaware i ara president dels Estats Units, Joe Biden, de ser simpatitzant de la guerrilla colombiana, la possible aliança del PP amb la ultradreta de Vox a la capital espanyola és una advertència que llança en cada discurs l’alternativa d’esquerra.
Abans, l’ideari conservador al barri de Salamanca –igual com les jaquetes amb l’escut del club de golf–, procedia d’Anglaterra. L’institut Adam Smith aportava idees, conservadores, per descomptat, però sempre comunicades amb bones maneres. El viatge de cap de setmana era a la finca del lord Tristán Garel-Jones a Gredos potser quan el visitava John Major.
Ara s’importa una altra cultura política al vuitcentista eixamplament del marquès de Salamanca. Algunes idees arriben de fundacions de seu a Miami com Somos Más, el representant del qual a Espanya és Lázaro Mireles, militant de Vox. D’altres venen dels tuits apassionats de líders de l’oposició veneçolana com Antonio Ledezma, l’exalcalde de Caracas, establert al barri de Salamanca a unes illes del seu rival Leopoldo López i la seva dona, Lilian Tintori.
Ledezma s’oposa a cada intent de negociar una sortida de la crisi veneçolana. Pot ser la prova dels seus principis o de la seva intransigència. El que és innegable és que va de primera per a l’estratègia de crispació d’Isabel Díaz Ayuso a Madrid, igual com ho va ser a Florida per a Trump.
“Veneçuela és la cortina de fum que serveix per polaritzar el debat”, va dir Carles Pamies, autor d’estudis comparatius sobre llatinoamericans a les eleccions dels EUA i Espanya de la Universitat Autònoma de Madrid.
Hi ha una diferència entre Madrid i Florida. Al districte de Miami que envolta el luxós resort de golf Trump National Doral, un de cada quatre habitants procedeix de Veneçuela. A Madrid hi ha 59.000 veneçolans, però el que importa no és el nombre de vots, sinó la utilitat electoral de Veneçuela com el que a Florida es diu un wedge issue, un assumpte que aixeca les passions i encén a les bases.
La visceralitat de la política veneçolana es plasma a les elegants façanes del barri de Salamanca. Quan uns promotors veneçolans van comprar un edifici a la cantonada de Lope de Rueda i Duque de Sesto, van aparèixer grafitis furibunds d’altres veneçolans titllant els promotors de bolichicos –aliats de Maduro– i blanquejadors de diners. En altres moments pintar eslògans a les parets del barri de Salamanca hauria provocat un escàndol. Però els temps han canviat.
Fa uns dies durant un passeig pel cotitzat carrer Jorge Juan: als restaurants de nova onada com ara Amazònic i Ultramarinos –creacions de l’inversor brasiler Sandro Silva–, els comensals veneçolans es desfeien en elogis cap a Isabel Díaz Ayuso. A dues illes de distància, Mariano Rajoy dinava amb tres amics en el clàssic La Paloma, com si pertanyés a un altre món.
No deixa de ser irònic, doncs, que la decisió del govern de Rajoy d’oferir residència a aquests estrangers que van adquirir un habitatge de valor superior a mig milió d’euros hagi estat el que va desencadenar l’allau veneçolana. Una onada que encara continua.
Els veneçolans s’han fet amb més de 7.000 immobles de gran valor al barri de Salamanca i tothom reconeix que moltes operacions serveixen per blanquejar diners. S’hi sumen altres multimilionaris inversors llatinoamericans, sobretot mexicans. Altres veneçolans han aconseguit franquícies de menjar ràpid com Subway, xarxes de gasolineres, fins i tot mitjans de comunicació.
Increïblement, Madrid ja té fama de fer menys preguntes incòmodes que Florida a un inversor immobiliari nouvingut de les Amèriques. Fins i tot els cobra menys impostos. “Madrid ja és més interessant que Miami perquè és més lax pel que fa a regulació”, diu un advocat de grups inversors veneçolans al barri de Salamanca.
Els arribats a la capital espanyola venen dels dos costats de l’espectre polític veneçolà. La majoria – com el gendre d’Antonio Ledezma, que va ser detingut per presumptes delictes de blanqueig de diner el 2018– són de l’oposició. Però altres –com el multimilionari Alejandro Betancourt, aliat empresarial, al seu dia, de Chávez, o Nervis Villalobos, exministre d’Energia de Chávez, han estat simpatitzants del chavisme.
“Hi ha grans empresaris de l’oposició i chavistes corruptes ja oposats al règim de Maduro”, diu Juan Carlos Monedero, fundador de Podem. “S’han aliat radicalment amb Ayuso amb l’objectiu d’identificar l’alternativa política a Madrid amb el comunisme”. Igual que Trump, Marco Rubio i d’altres líders de l’exili cubanoamericà a Miami.
Hi ha una paradoxa en la “petita Caracas” madrilenya. “Al barri de Salamanca, l’oposició i els simpatitzants de Maduro van als mateixos restaurants; viuen als mateixos edificis”, explica Javier Cremades, president del bufet Cremades & Calvo-Sotelo que representa López, i altres destacats veneçolans de l’oposició.
Cremades parla des de la seva oficina a Jorge Juan, a escassos metres del bufet de Lupicinio Rodríguez, que representa el Govern de Maduro i els seus aliats. Ja amb Biden a la Casa Blanca potser no és forassenyat “plantejar un acostament entre els dos bàndols aquí mateix al barri de Salamanca”, va reflexionar Cremades. Però, en aquest cas, què farien Donald Trump, Marco Rubio i Isabel Díaz Ayuso per crispar l’ambient de les seves respectives campanyes electorals a Miami o Madrid?
El “Comunisme o llibertat!” de la candidata del PP és calcat dels eslògans de Trump a Florida
Els veneçolans han aconseguit més de 7.000 immobles de gran valor al barri de Salamanca