La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les residències de Madrid, al capdavant en morts segons el nombre d’usuaris
Un informe revela un 53% més de defuncions; a Catalunya la xifra és d’un 12%
Posar una xifra real als estralls causats pel coronavirus a les residències s’apunta ja com a un repte impossible. L’estadística oficial, la facilitada pel Ministeri de Sanitat, recull al voltant de 30.000 morts en aquests centres des de l’inici de la pandèmia. Però aquest no seria un nombre real, ja que molts dels morts en el moment més crític de la primera onada als geriàtrics (el març i l’abril de l’any passat) no es van atribuir al coronavirus en no existir prova diagnòstica.
Així que tots els estudis o investigacions encaminades a quantificar la factura en defuncions cobrada per la covid als asils parteixen de xifres probables. S’estima que un 43,3% dels morts per coronavirus a Espanya els últims dotze mesos eren usuaris de residències.
Aquestes són les xifres conegudes a escala global, però fins ara cap investigació no s’havia preocupat de comparar el drama viscut pels avis en funció del seu lloc de residència. O dit d’una altra manera, el que fa aquest estudi és llegir el nombre de morts a partir de les places ocupades en geriàtrics de les diferents comunitats autònomes.
Aquest treball l’acaba de fer la plataforma Envejecimiento en Red. La investigació parteix sobre aquesta premissa: caldria suposar que les defuncions per covid “s’haurien de distribuir de manera proporcional al nombre de residents en geriàtrics de cada comunitat”. Seria el lògic si tots els centres haguessin pres les
La Rioja
Balears
Múrcia
Navarra
Cantàbria
Canàries
Extremadura
Astúries
Aragó
País Basc
Galícia
C. Valenciana
Castella-la Manxa
Andalusia
Castella i Lleó
Madrid
Catalunya
FONT: mateixes mesures i prevencions en la lluita desplegada contra aquesta pandèmia.
L’informe d’Envejecimiento en Red revela, però, que aquesta premissa no s’ha complert. Al contrari. Segons aquesta investigació, a les residències de Madrid (si el nombre de morts es compara amb el nombre de residents) la incidència de defuncions en aquests centres és gairebé un 53% superior a la mitjana de morts registrats en geriàtrics d’Espanya.
Per què té Madrid aquest excés de mortalitat als geriàtrics? Aquest excés de defuncions –recull l’estudi d’aquesta plataforma, que col·labora amb la Fundació General CSIC i l’Institut d’Economia, Geografia i Demografia (IEGD)– es pot explicar per diverses causes. En aquesta comunitat, “es va aplicar un protocol
El primer estudi que compara el nombre de defuncions a partir del nombre de places en cada territori
d’exclusió de l’atenció sanitària als hospitals de referència als residents malalts que tenien deteriorament cognitiu o discapacitat motriu. I aquesta exclusió es va aplicar des de mitjans de març fins a mitjans d’abril de l’any passat, així doncs no es van medicalitzar les residències malgrat que hi va haver sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid perquè es dugués a terme aquesta mesura”. I continua l’informe: “només es van traslladar a hospitals privats els residents amb assegurances privades”. Són arguments molt semblants als esgrimits al seu dia per un altre informe d’Amnistia Internacional, molt crític també amb la resposta de la Comunitat de Madrid al drama de les residències al pic de la primera onada de la pandèmia.
Catalunya, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Aragó, la Rioja i Navarra són altres de les comunitats, segons aquesta investigació, que han registrat més morts a les seves residències de les que tocaria pel nombre d’usuaris. Entre un deu i un trenta per cent més de defuncions.
Aquestes variacions en excessos de mortalitat en geriàtrics entre comunitats autònomes “són un reflex de la diferent gestió de la pandèmia dins i fora de les residències”, diu l’informe. I afirma que “moltes defuncions es podrien haver evitat si hi hagués hagut un objectiu clar per reduir la probabilitat d’invasió del virus a les residències protegint la població gran amb altíssim risc de mortalitat en cas d’infecció”.
La plataforma Envejecimiento en Red afirma que Espanya “va ser el país que menys va protegir les persones més grans de 70 anys i els ciutadans domiciliats en un centre sociosanitari”. Aquesta falta de protecció, conclou l’informe, “ha causat morts que es podien prevenir i prematures en totes les comunitats, però hi ha grans diferències entre territoris en funció del que es fa be o malament”. I acaba: “És urgent explicar el que ha passat per evitar que la història es repeteixi”.