La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Baix Empordà no puja al tren
L’Associació per a la Promoció del Transport Públic proposa un tren tramvia que al llarg de 95 km uneixi Girona amb les principals localitats del centre de la Costa Brava
El 10 d’abril del 1969 el Carrilet o Feliuet, el tren que unia Sant Feliu de Guíxols i Girona al llarg de 39,1 km, va fer l’últim viatge. Tretze anys abans ja havia deixat d’existir el Tren Petit, que connectava Palamós amb Girona. La turística comarca del Baix Empordà, al cor de la Costa Brava, és des de fa més de mig segle l’única de la província de Girona sense cap estació de ferrocarril, malgrat que periòdicament el debat de recuperar el tren surt a la palestra.
L’última a defensar la connexió ferroviària ha estat l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) mitjançant un tren tramvia que, segons els càlculs de l’enginyer encarregat de l’estudi, Pau Noy, podria arribar a tenir una demanda anual de fins a 6,6 milions de viatgers, entre residents, no residents i turistes.
Noy concep el trajecte en forma d’una anella que connectaria en paral·lel les carreteres existents de Flaçà, la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Palamós, Calonge, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Santa
Cristina d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva i Riudellots. Un tram de 95,1 km dels quals 26 km ja existeixen amb la línia de Renfe entre Riudellots i Flaçà passant per Girona. L’enginyer redactor del projecte és partidari d’un traçat paral·lel a les carreteres i allunyat del centre de les poblacions.
Als municipis pels quals circularia el tramvia i localitats properes hi ha censats 308.000 veïns, xifra que s’incrementa els caps de setmana i a l’estiu, quan en algunes destinacions turístiques com Platja d’Aro la població s’arriba a multiplicar per quatre. Noy preveu que
FONT:
Població potencialment usuària:
Tren tramvia (via AVE)
Bus
Carretera
Carretera cap de setmana
Tren tramvia (via tren convencional)
Bus
Carretera el tren circuli diàriament, de 5 h a 23 h, amb freqüències de pas de 15 minuts en hores punta i de 30 minuts en hores vall, fet que obligaria a tenir una flota de 18 trens. El cost dels tramvies i les cotxeres seria de 64 milions d’euros, i la construcció dels 70 quilòmetres de via nova, sumada al subministrament d’electricitat i els enllaços a les estacions de Flaçà i Riudellots de la Selva, elevaria la inversió fins als 481 milions.
Segons les previsions de Noy, la infraestructura es podria autofinançar amb l’explotació. L’enginyer estima en concepte d’ingressos tarifaris entre 51 i 66 milions d’euros a l’any en funció del tipus de tarifa que s’acabi aplicant, que seria molt més reduïda per als residents, en una proporció d’1 a 4 respecte al visitant. El preu del bitllet per a un trajecte de 31 km per al resident s’estima que podria ser de 3,1 euros i de 12 per al visitant o turista.
Més enllà de l’estalvi energètic i de contaminació, problemes de congestió o d’aparcament, Noy destaca l’estalvi de temps en alguns desplaçaments en comparació amb altres mitjans de transport com l’autobús o el vehicle privat. Posa com a exemple el trajecte entre Barcelona i Palafrugell, que, amb la combinació de l’alta velocitat entre
La connexió escurçaria el temps de viatge entre Barcelona i Palafrugell respecte al bus o al cotxe un dia de trànsit
Els impulsors estimen una demanda anual de 6,6 milions de viatgers entre residents i turistes
Sants i Girona i després amb el tren tramvia, es cobriria en 98 minuts, un temps inferior a l’invertit en bus (135 minuts) o els 132 minuts que es pot arribar a tardar amb cotxe particular un cap de setmana d’estiu, quan hi ha molt més trànsit. L’usuari també surt guanyant en temps en desplaçaments entre Barcelona-Sants i la Bisbal d’Empordà, Flaçà i Palamós. Els números són pitjors al tram entre Barcelona i Sant Feliu de Guíxols i Llagostera. Noy anticipa que quan entrés en servei l’estació de la Sagrera el temps de viatge amb Barcelona es reduiria encara més. En els viatges interns dins de la comarca, el tren guanya temps al bus i s’equilibra amb el vehicle privat.
El debat de fer arribar el tren al Baix Empordà no és nou. El 2008 la Diputació de Girona va encarregar un estudi de viabilitat. La plataforma impulsora busca adhesions al projecte a través de la plataforma Change.org. De moment ha recollit un miler de firmes i compta amb l’adhesió d’entitats ecologistes com ara la Iaeden o Ecologistes en Acció; empresarials o partits polítics com Catalunya en Comú.
Els impulsors també busquen el suport dels municipis pels quals circularia el tren i demanen a la Generalitat un “canvi de prioritats” i una “aposta clara decidida” pel ferrocarril davant la mobilitat per carretera.