La Vanguardia (Català-1ª edició)
Policies amb olfacte
Els serveis de la unitat canina especialista en la detecció d’explosius disminueixen amb la pandèmia
Un total de 58 gossos formen la unitat canina dels Mossos d’Esquadra. La seva especialitat és detectar drogues i explosius i trobar persones desaparegudes. Cadascun té una funció. La pandèmia, tot i això, ha fet baixar els serveis d’aquests cànids, que tenen grans capacitats olfactives. On s’ha notat més ha estat en la detecció de materials explosius. Segons fonts policials, el 2019 es van dur a terme 1.892 inspeccions, mentre que el 2020 van ser 1.023.
“La pandèmia ha anul·lat o posposat esdeveniments de gran envergadura com congressos, concerts, actes polítics o esdeveniments esportius, com partits de futbol. Com que s’han restringit, també ha baixat la protecció preventiva habitual en aquests edificis”, apunta el sergent de la unitat canina dels Mossos, Ramon Benito.
Les missions de suport en detecció de drogues, en canvi, així com el rescat de persones, s’han mantingut. El 2019 es van fer un total de 327 serveis en la localització d’estupefaents i el 2020 van ser 306. En la recerca de desapareguts: 106 el 2019 i 92 el 2020.
Per poder formar part de la unitat, els gossos han de tenir unes característiques en funció de cada especialitat. “Però valorem que siguin forts, valents, curiosos, predisposats al joc i socials amb les persones i altres gossos. No fa falta que siguin de raça”, afegeix Benito. Quan tenen un any de vida se’ls fan durant un mes unes proves per comprovar les seves aptituds i prèviament passen unes proves veterinàries. “Si són aptes, comença un ensinistrament d’uns sis mesos. Després d’un any el gos està plenament operatiu. Pel seu olfacte, són molt ràpids. Són una eina indispensable per a la policia”, explica el sergent.
El gos podrà dur a terme la seva tasca dins del cos policial fins que tingui 8 o 9 anys. “Dependrà de cada animal; alguns aguanten més, en funció de la seva especialitat. Normalment els que es dediquen al rescat de persones tenen una vida operativa més curta, ja que són més propensos a lesions pel fet d’anar per la muntanya”, aclareix.
L’aprenentatge es basa en el joc. L’animal dona uns senyals quan detecta el que busca. En el cas dels explosius, s’asseu sense tocar res; en estupefaents comença a rascar, i també s’hi queda al costat. Quan es tracta de trobar persones, com que és lluny del guia, comença a lladrar i es queda allà fins que l’agent arriba. Després, en tots tres casos, és recompensat amb un petit joc.
Uns seixanta agents dels Mossos acompanyen la unitat canina, creada el 1991 i ubicada al complex Egara de Sabadell, on hi ha la unitat central, malgrat que té delegacions en altres punts. Cada agent és el responsable del seu gos, que tindrà fins que l’animal es jubili. I on van els gossos una vegada acaben la vida policial? “El mateix agent que li ha fet de guia se’l pot quedar. Si no, posem un avís a la nostra intranet per si algú del cos el vol adoptar, i una altra opció és quedar-se al complex, on rebrà una bona atenció fins al final”, explica el sergent.
“Valorem que siguin forts, curiosos, socials i disposats al joc; no fa falta que siguin de raça”, diu el sergent