La Vanguardia (Català-1ª edició)
El robatori més portentós de la història de l’art
El Centro Botín exposarà els bustos del Louvre que Picasso va amagar en un armari
De vegades, l’art té delicte. L’origen del cubisme i la consegüent transformació de la pintura i l’escultura tenen al darrere un dels robatoris més rocambolescos de la història de l’art, amb Pablo Picasso com a protagonista i gran beneficiari, tot i que per a satisfacció dels amants de la seva obra. L’episodi data de fa més d’un segle. Es tracta del furt de dos bustos ibèrics al Museu del Louvre, el març del 1907, en mans de l’estafador belga Honoré Joseph Géry Pieret, secretari del gran amic de Picasso que va ser el poeta d’origen polonès Guillaume Apollinaire. Els caps, un de masculí i un altre de femení, els va comprar el geni malagueny a Géry Pieret per 50 francs i els va amagar a l’armari on solia guardar els mitjons. El pintor ja els havia clissat entre el 1904 i el 1906, i ell mateix apuntaria que, juntament amb altres mostres d’art antic i llunyà, aquestes estatuetes van ser la seva inspiració per a Las senyoretes d’Avinyó i altres obres que van anticipar la seva immersió en el cubisme. Ara, els dos caps robats del Louvre tornen a Espanya per formar part d’una ambiciosa exposició del Centro
Botín de Santander sobre la forta influència de l’art iber a l’obra de Picasso.
El pastís es va descobrir l’agost del 1911, arran del robatori de La Gioconda al museu parisenc, aleshores mal protegit. Tot just una setmana després de la esaparició de l’obra de Leonardo da Vinci, l’aventurer i barrut secretari d’Apollinaire va recórrer a la premsa per aclarir que ell no havia robat La Mona Lisa... però també per presumir que sí que havia sostret altres objectes del Louvre.
Així, el dia 29 del mateix mes d’agost –vuit dies després del robatori de La Gioconda–, el Paris-Journal va publicar a tota castanya una fotografia d’un bust iber femení amb una informació titulada: “Un lladre ens porta una obra robada del Louvre”. La peça havia sortit del museu poc després de La Mona Lisa i el diari també publicava una carta en què Géry Pieret, sota un pseudònim que no trigaria a revelar-se fals, es vantava no només de ser l’autor d’aquell furt, sinó de dos molt anteriors de dos caps ibers dipositats en la mateixa institució (un de dona i un altre d’home). En aquells casos precedents –cadascun en dies consecutius del març del 1907– l’individu havia amagat les estàtues sota l’abric. I en un dels trajectes fins a l’exterior de l’edifici va tenir la barra d’aturar-se davant d’un dels guardes per preguntar-li on quedava la sortida més pròxima.
L’assistent d’Apollinaire gaudia tant eludint la deficient seguretat del Louvre, i hi robava amb tanta tranquil·litat, que una vegada li va dir a la seva xicota, Marie Laurencin;
“Marie, me’n vaig al Louvre aquesta tarda. Vols que te’n porti res?
Sobre aquells dos bustos que havia agafat quatre anys abans, Géry Pieret va explicar al diari que els havia venut a uns amics de París, dels quals un (Picasso) era artista. Ho va relatar així: “El pintor em va donar una mica de diners, cinquanta francs que vaig perdre aquella mateixa nit jugant a billar, ‘No té cap importància’, em vaig dir: encara queda tot l’art fenici. L’endemà em vaig endur un cap masculí d’orelles enormes, un detall que em va seduir”. Cal precisar que Picasso es va negar a comprar aquella segona estàtua, però el belga l’hi va regalar i ell la va rebre encantat.
Però tornem al 1911. Quan va llegir horroritzat la confessió del seu col·laborador, Apollinaire va alertar Picasso, qui òbviament es va posar nerviós i va tornar a París des de Céret. Els amics van estudiar llançar al Sena aquells dos caps robats el 1907, però van canviar d’opinió. I el 5 de setembre del 1911, Apollinaire mateix va anar al Paris-Journal i hi va deixar les dues escultures.
L’endemà, el diari va publicar el corresponent article, amb fotos de les dues peces, juntament amb la següent explicació de “l’honorable senyor” que les havia lliurat de manera anònima: “Un no pensava que uns objectes així, sense refinar, podrien formar part de la col·lecció del Louvre”. I el preu, va reconèixer, era molt temptador.
La policia va lligar caps sense
El pintor va quedar lliure de càrrecs pel furt de les estàtues que el van inspirar en el trànsit al cubisme
La mostra inclou 215 peces, meitat de Picasso i meitat d’artistes dels segles VI a III a.C. que van influir en l’artista
problema i tot seguit va detenir el poeta, que va provar de protegir el seu amic. Picasso, per la seva banda, va negar conèixer Apollinaire malgrat l’estreta amistat que els unia. El pintor va quedar lliure, i Apollinaire es va estar sis dies a la presó. Fins que Géry Piéret es va adreçar al jutge perquè alliberés el seu patró al·legant que ignorava la procedència de les estàtues.
El fosc parador dels dos caps en
LLEGIU EL REPORTATGE COMPLET A
www.lavanguardia.com/cultura