La Vanguardia (Català-1ª edició)
Fedea alerta del retard de la factura de la crisi en els comptes autonòmics
El 2020, tant la despesa com els ingressos van pujar tres punts del PIB
Paradoxes d’aquesta crisi sense precedents. Malgrat el fort impacte en els comptes públics per afrontar els estralls de la covid, les autonomies van tancar el 2020 sense grans desequilibris. El problema, va advertir ahir Fedea, arribarà d’aquí un parell d’anys, quan s’ajustin les transferències del sistema de finançament avançades l’exercici passat. “Com ja va passar en la crisi anterior, bona part de la factura de la crisi arribarà amb un retard de dos anys amb les corresponents liquidacions del sistema de finançament”, van remarcar, en línia amb les advertències fetes per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef).
A l’informe sobre els comptes autonòmics, Fedea explica que “com el 2008-2009, el Govern central ha optat per protegir al màxim les comunitats autònomes dels efectes immediats de la crisi, cosa que no és necessàriament bona idea si endarrereix en excés la seva reacció”. I afegeix que “almenys part de la factura de la crisi només s’ha posposat i arribarà en els pròxims exercicis, en forma de voluminoses liquidacions negatives del sistema de finançament i d’una retallada en les transferències estatals”. Així, recorden que el 2011 el desequilibri pressupostari de les autonomies va assolir un nivell rècord, del 5,2% del PIB. En tot cas, pronostiquen que, per “l’experiència de l’anterior crisi”, “el termini per a la devolució acabarà allargant-se tant com faci falta”.
Mentrestant, el dèficit dels territoris es va reduir el 2020, en situar-se en el 0,2% del PIB, malgrat la caiguda dels ingressos tributaris i l’increment de la despesa per la pandèmia. És el millor registre des del 2006, indica, per qualificar-lo després de “sorprenent”, atesos els efectes negatius de la covid en els comptes públics. El Govern central “ha optat per absorbir en primera instància el gruix de tots dos xocs, mantenint unes bestretes calculades amb previsions anteriors a la crisi i aportant recursos addicionals a les autonomies mitjançant transferències extraordinàries no retornables fora del sistema de finançament ordinari”, assenyala el document Els comptes autonòmics el 2020 i entre el 2003 i el 2020, firmat per l’economista Ángel de la Fuente. El desfasament conjunt de les administracions va arribar, tot i això, a l’11%.
RISCOS Hi haurà una retallada de transferències estatals en els pròxims exercicis
Fedea destaca que, des de l’any 2003, l’evolució dels ingressos i les despeses està fortament lligada al cicle econòmic i considera com a “principals motius de preocupació l’elevat estoc de deute que han acumulat la major part de les autonomies i el fet que la millora del saldo pressupostari autonòmic registrat en els últims exercicis es basa en part en factors anòmals i difícilment sostenibles, incloent-hi una inversió atípicament baixa i fortes subvencions als interessos a través del FLA i altres mecanismes estatals de liquiditat”.
Què va passar l’any passat amb les despeses i els ingressos de l’administració autonòmica? Segons l’informe publicat ahir, en aquest exercici “atípic”, tant els ingressos com la despesa van augmentar en les comunitats autònomes en “uns tres punts de PIB”, fins a superar el 16% de la riquesa nacional anual. A més, expliquen que, en el cas de la despesa, la situació es va assemblar a la produïda a l’inici de la Gran Recessió. En canvi, en aquell moment els ingressos van caure entorn d’un punt el 2009, davant l’increment de l’any passat gràcies a les transferències estatals, ja que el Govern central va mantenir les bestretes previstes abans de l’esclat de la crisi i va fer una injecció addicional de 16.000 milions d’euros.
L’informe de De la Fuente conclou també que el 2020 els ingressos reals per habitant a preus constants van assolir un nou màxim històric, en pujar a 821 euros del 2015 respecte al nivell registrat el 2003 –la qual cosa suposa un increment del 28,9%–. Alhora, la despesa real per habitant es va acostar als màxims del 2009, amb 759 euros del 2015 més que fa 17 anys, acumulant un creixement del 25,8%. Així, l’informe de Fedea adverteix del repunt de la despesa corrent des del 2013, impulsada en els últims exercicis per l’augment dels desemborsaments en personal. L’any passat, el nivell de despesa corrent va batre un nou rècord.
SERVEIS PÚBLICS La despesa real per habitant s’acosta al màxim registrat l’any 2009