La Vanguardia (Català-1ª edició)
Kíev busca l’escut de l’OTAN
Zelenski demana d’entrar a l’Aliança com a solució a la guerra a Ucraïna
Volodímir Zelenski va guanyar les eleccions presidencials d’Ucraïna el 2019 prometent que la prioritat seria posar fi a la guerra del Donbás. Ara que el conflicte, congelat pels acords de Minsk del 2015, es torna a escalfar el president ucraïnès veu com a única solució l’OTAN.
Ahir va demanar a l’Aliança Atlàntica que acceleri el procés d’ingrés d’Ucraïna per enviar així “un senyal a Rússia”. Moscou assegura que això l’únic que faria és empitjorar la situació, i a l’Aliança Atlàntica, que mostra un suport incondicional a Kíev, recorden, tot i això, que Ucraïna ha de posar de part seva i implementar reformes en tots els nivells.
El mandatari ucraïnès va mantenir una conversa telefònica amb el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, en un moment en què estan augmentant els enfrontaments en la línia de contacte amb els rebels prorussos de les autoproclamades Repúbliques Populars de Donetsk (RPD) i Luhansk (RPL).
Després d’aquest conversa, Zelenski va apel·lar a l’Aliança Atlàntica per fer un pas més en el desig d’Ucraïna d’ingressar en l’organització. Seria el seu millor escut contra Rússia, principal suport dels separatistes.
En les darreres setmanes s’ha observat un augment de l’activitat bèl·lica entorn de la línia de contacte, que separa el territori controlat per les entitats rebels de la resta del país. L’exèrcit ucraïnès va anunciar ahir la mort de dos dels seus soldats, que van caure davant el foc enemic de metralladores i llançagranades.
El passat 26 de març, Ucraïna va perdre quatre militars més. Ja són almenys 23 els homes morts aquest any al front de guerra que va quedar congelat al 2015 amb els acords de Minsk per iniciar un procés de pau, en els quals van participar com a mediadors França i Alemanya. En tot l’any 2020 Ucraïna va perdre 50 militars.
Els separatistes, per la seva part, culpen del nou brot de tensió les forces de Kíev. Dissabte van anunciar que un dron ucraïnès havia matat una nena de 5 anys i la seva àvia al poble d’Aleksandrovsk. “Un vehicle aeri no tripulat va llançar un artefacte explosiu en una zona
ACUSACIONS MÚTUES Rússia i Ucraïna es culpen d’apujar la tensió bèl·lica a la línia de contacte i la frontera
VIOLACIÓ DE L’ALTO EL FOC L’exèrcit ucraïnès perd dos militars més, i ja són 23 des de l’inici del 2021, per 50 en tot el 2020
residencial. Aquest crim està qualificat com a acte terrorista”, va dir ahir el líder de la RPD, Denís Puixilin. Ucraïna ho ha negat, assegurant que no disparen mai contra la població civil.
El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va criticar ahir Occident pel seu suport incondicional a Ucraïna. Occident creu que ha de donar suport sempre a Kíev, incloses “declaracions i accions inacceptables”, va dir des de Nova Delhi. I és que Rússia i Ucraïna es culpen mútuament de l’augment de la tensió.
Kíev va acusar la setmana passada Moscou de traslladar milers de soldats al nord i aquest de la frontera ucraïnesa, així com a la península de Crimea, annexionada per Rússia el 2014. L’activitat militar russa ha elevat la preocupació dels països occidentals i de l’OTAN.
Moscou, tot i això, ha recordat que aquests moviments es troben dins del territori rus, i assegura que res no s’ha de témer. “El nostre exèrcit es desplaça dins del seu territori en la direcció que considera oportuna i de la manera necessària per garantir la seguretat del nostre país”, va dir el portaveu del Krem