La Vanguardia (Català-1ª edició)
Què més vol Verdimukhamédov?
El president del Turkmenistan crea una Cambra Alta i es fa nomenar també senador
Gurbangulí Verdimukhamédov és un personatge agraït per a la premsa. Un dia erigeix una estàtua eqüestre de bronze i or de 24 quirats dedicada a si mateix. Un altre dia n’aixeca una altra, fins a quinze metres del terra, en honor de la raça alabai de gossos pastors, autòctona, segons ell, del Turkmenistan.
Entre una estàtua i l’altra, prohibeix la circulació de cotxes negres: tots els vehicles de color fosc són retirats per la policia dels carrers de la capital, Aixkhabad, i només es poden treure del dipòsit a condició de pintar-los, preferentment de blanc. Els Mercedes E300 dels alts funcionaris hi estan inclosos. Per fi, El Protector –o El Cap, com l’anomenen tots per simplificar l’apel·latiu oficial– anuncia la creació d’una ciutat des dels seus mateixos fonaments en una província que està governada pel seu fill. O almenys així era fins fa poc, perquè el fill, Serdar, ocupa un càrrec darrera l’altre a un ritme que amb prou feines li deixa temps per aprendre, tal com s’espera d’un príncep, tots els ressorts de l’Estat.
Aquest, el destí del príncep, és possiblement el sentit de l’última idea de Gurbangulí Verdimukhamédov, que no ha caigut en extravagàncies com la d’obligar a portar la roba interior per sobre de l’altra com aquell revolucionari caribeny del cinema. La seva última idea té un sentit absolutament polític.
El passat 29 de març –o el 30, però això importa poc– el diari Turkmenistan Neutral publicava que el president s’havia convertit en senador. O, el que és el mateix, en membre d’una Cambra Alta de nova creació al Parlament. Està formada per només 56 escons i, com diu el Neutral, “fa possible representar encara més àmpliament els interessos de tots els segments de la societat turcmana, incloent-hi les regions”.
El fet que Verdimukhamédov no presentés la candidatura o el