Futbol sense racisme

El racisme és una xacra social que s’ha d’intentar tallar de soca-rel tan aviat com aparegui. És especialment greu quan són figures públiques –de l’àmbit que sigui– els qui l’expressen. En l’esport, desgraciadament, és on més reaccions racistes es coneixen i on més impacte social i mediàtic tenen. Diumenge passat n’hi va haver un nou cas. El defensa francès del València Mouctar Diakhaby va denunciar que havia estat objecte d’un insult racista (“negre de merda”) proferit pel també defensa del Cadis Juan Cala, arran d’una acció esportiva en el partit que es jugava al Ramón de Carranza. Aquest fet, després de la denúncia a l’àrbitre per l’insult, va provocar que el matx se suspengués durant mitja hora. Després es va reprendre sense la presència del jugador que havia rebut l’ofensa, que va seguir el partit des de la grada visiblement afectat.

Juan Cala ha trigat 48 hores, fins ahir al migdia, a comparèixer davant l’opinió pública i ho ha fet per negar taxativament que hagués insultat el contrincant. Afirma que s’ha produït un linxament públic contra ell –a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials– per unes paraules que diu que no va pronunciat mai i assegura que prendrà accions legals contra els que l’han acusat. La seva versió dels fets és que, arran d’un xoc entre tots dos, Diakhaby el va increpar, van creuar unes paraules i el francès es va enfurismar quan va veure que l’àrbitre li volia treure una targeta. L’opinió

La gran lliçó que podrien donar Diakhaby i Cala seria demanar-se perdó i fer-se una abraçada

de Cala és que el francès s’ha inventat l’insult de “negre de merda” o bé va entendre malament les seves paraules. Per això demana que s’investiguin a fons els fets.

Els dos jugadors haurien d’haver fet les paus en el mateix moment, després dels incidents, demanar-se disculpes mútuament i continuar jugant. El que es diu al camp de joc, fruit de reaccions emocionals derivades de la tensió que es viu en algunes jugades, no hauria de sortir mai del camp. Si ho fa, com en aquesta ocasió, els dos jugadors haurien de donar exemple d’esportivitat, demanar-se disculpes públicament i fer-se una abraçada. Seria la millor lliçó que podrien donar a l’afició i a la societat.

En canvi, tot va camí de polititzar-se i judicialitzar-se. El president de LaLiga, Javier Tebas, ha obert ja un procediment intern d’investigació, i diversos grups polítics de la Comunitat Valenciana s’han pronunciat a favor d’aclarir la situació per saber si realment hi ha hagut un episodi de racisme i establir les sancions que corresponguin, que podrien arribar a ser molt dures contra Cala si es confirmés. Les decisions que els uns i els altres adoptin, en qualsevol cas, han de ser exemplars per contribuir a erradicar dels estadis els insults i les vexacions racistes. El millor, com hem dit, seria que –al marge del resultat de les investigacions– els dos jugadors es disculpessin públicament i es fessin una abraçada com a símbol de l’esportivitat que no s’ha de perdre mai.