La Creu del 2 de Maig per a Puigdemont

Excma. presidenta Ayuso: En el convenciment compartit amb molts catalans que la Comunitat de Madrid que vostè presideix està en deute amb l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, Exposo:

1) Que han estat Puigdemont i el seu partit els qui, sota diferents sigles però sempre al servei de l’elit extractiva catalana com vostè al de la madrilenya, han inspirat l’estratègia d’enfrontament al poder central des del victimisme que ara vostè copia amb grans rèdits electorals. El pujolisme va demostrar que ser espanyol és poca cosa per a qui pot ser català i vostè demostra que, si es tracta de ser espanyol, el madrileny ho és el doble.

2) També va ser el primer que va saber convertir l’astúcia en vots; perquè en aquesta vida hi ha llestos com ell i com vostè i, si em permet el casticisme, pringaos, que solem ser la majoria. I a la majoria li agrada votar els llestos que internacionalitzen el procés o els qui negocien la vacunació, com vostè, fins i tot amb Putin. Quina gran astúcia la seva si aconsegueix la Spútnik per a Madrid i deixa com passerells la resta d’espanyols i europeus! (A Waterloo en prenen nota amb enveja per a la pròxima: la veig a la Moncloa).

3) Que gràcies a ell i als seus seguidors una Barcelona unida com la dels Jocs Olímpics entorn d’un projecte transversal de progrés en comú de tots els catalans i en sintonia amb altres perifèries peninsulars per modernitzar l’Estat ha deixat de ser una amenaça per a l’hegemonia madrilenya. I que per això des que va començar el procés català Madrid està, l’hi diré en madrileny, “que se sale”. És per això que:

Sol·licito: Li sigui concedida la Gran Creu de l’Orde del Dos de Maig de la Comunitat de Madrid. Afectuosament seu. per l’acció de govern i no fer-ho al Consell per la República. Cal ser més lleials al país en el qual ens despertem cada dia per anar a treballar que al país somiat. Han de deixar de construir imatges inspiradores i centrar-se a establir les prioritats polítiques que permetin a Catalunya sortir com més aviat millor de la crisi.

Podem ajudar si els problemes que genera l’independentisme no ocupen tot l’espai de debat públic i s’obre el debat a mostrar els problemes dels ciutadans. Podem ajudar si la societat, sense por, exigeix a l’independentisme, que té la responsabilitat de governar-nos, no seguir basant tota l’acció política en el fals dilema de triar entre Espanya i Catalunya. És un fals dilema que concentra totes les energies del país a intentar buscar enemics i no aliats. Podem ajudar si aconseguim que els que conformen el govern entenguin que el futur del país es juga en el que facin el 2021, ja que la pandèmia exigeix un compromís amb l’ara, en aquest precís instant en el qual escric aquest article.