Les noies viuen la pandèmia amb més estrès i desànim que els nois

Una enquesta elaborada per la Diputació de Barcelona entre 1.700 estudiants de quart d’ESO (15-16 anys) entorn de la covid indica unes diferències considerables entre nois i noies a l’hora d’analitzar com viuen i afronten aquest període. Aquestes diferències indiquen que l’impacte vital i psicològic és notablement més alt per a elles.

L’estudi demostra que les noies compleixen més les mesures sanitàries i són més responsables en els seus comportaments (un 96,2% pel 89,6% dels nois fan servir sempre o gairebé sempre la mascareta). Sobre com veuen el futur, un 65,2% de les noies es declaren més amoïnades que abans de l’inici de la pandèmia, una dada que en els nois és d’un 47,5%.

Si s’analitza l’“ànim positiu” per afrontar aquesta situació, un 55,5% d’ells asseguren que l’hi tenen, mentre que en les noies només l’hi tenen un 38,3%. Aquest desequilibri de gènere també queda reflectit si s’analitza l’etapa de confinament dur, ja que un 47,5% de les estudiants diuen que es van sentir sempre o gairebé sempre estressades, pel 25,3% dels nois consultats. Un 42,2% de les noies tenen més ansietat que abans de la pandèmia, i en el cas dels nois és d’un 22.6%.

Aquest retrat sobre el diferent impacte emocional i psicològic en funció del gènere també es reflecteix quan se’ls pregunta sobre un hipotètic nou confinament dur a casa. Per a un 58,1% de les estudiants seria molt estressant, i per a un 38,6% dels nois també.

En aquesta línia, un 57,6% dels nois diuen que s’han adaptat bé als canvis, però per a les noies només és un 41,7%.

Elles tenen més por de contagiar-se (un 66,5% pel 55,2%). I a l’hora de mesurar la seva preocupació per la possibilitat de contagiar els altres el percentatge també és més alt en les dones (un 76% pel 60,5%).

Al marge de la comparació per sexes, un 76,3% dels enquestats van assenyalar que confien en les autoritats sanitàries. L’estudi indica que “s’observa una resiliència funcional més gran de la que s’esperava, un impacte anímic que no es pot ignorar i un cert esgotament informatiu”.