La Vanguardia (Català-1ª edició)
Judici a la ‘manada’ de Sabadell: un exemple de revictimització
Interrogatori sense empatia del fiscal, que agreuja el patiment de la víctima
A l’Audiència de Barcelona es jutgen quatre joves per haver violat per torns una jove de 18 anys a qui van assaltar de matinada a la sortida d’un bar. Un d’ells en va ser l’autor material, un altre es va escapar, dos més no han pogut ser identificats i els altres tres acusats suposadament miraven sense socórrer la víctima. La jove va ser traslladada a una nau industrial on va ser agredida sexualment. La Fiscalia demana per als acusats entre 37 i 41 anys de presó i l’expulsió del país.
La jove va declarar ahir en la primera sessió del judici, i contestant a preguntes del fiscal va explicar successivament tot el que li van fer aquella nit. El fiscal, tot i això, en un interrogatori mancat de qualsevol tipus d’empatia i amb poca consciència del tràngol que travessava, va obligar la jove a recordar una vegada i una altra les escenes de la violació endinsant-se en el seu patiment. La va interrompre contínuament quan abordava la part més dura del relat forçant-la a retrocedir i tornar a explicar els detalls de l’agressió quan ja els havia explicat, i de vegades fins i tot va arribar a qüestionar el seu testimoni. “N’està segura, d’això?, “Estava il·luminat?”.
Amb 20 anys i amb prou feines dos anys després dels fets, la jove, que continua en tractament psicològic, va haver de reviure el tràgic episodi. Des del 2019 està sotmesa a un llarg procés judicial que l’obliga a recordar una vegada i una altra el que va passar aquella nit, cosa que impedeix que la ferida pugui cicatritzar, si és que mai es pot arribar a tancar. El 2019 ja va explicar els fets davant la policia local de Sabadell, que l’endemà la va obligar a tornar a la nau industrial on van trobar un dels acusats i el va haver d’assenyalar com a autor de l’agressió. També va haver d’explicar la violació al metge que la va atendre, als Mossos d’Esquadra i a la jutgessa d’instrucció; va identifipregunta: car els autors en diferents rodes de reconeixement i ara novament davant del tribunal.
A la sessió d’ahir la dona va recordar que un home (que no ha estat identificat) la va assaltar, la va arraconar en una paret, va abusar d’ella i després la va traslladar a una nau industrial a deu minuts del mercat de Sabadell, on hi havia sis joves més. “L’home que m’havia segrestat em va arrossegar fins a una habitació sense porta, em va llançar contra el sofà i em va violar. Em va penetrar vaginalment i també em va obligar a fer-li una fel·lació”. En aquest moment el fiscal la va interrompre: “Ens ho pot precisar una mica més? Perdoni per la tenia porta, l’habitació, oi? Recorda si hi havia cap obstacle perquè es pogués veure el que passava dins l’habitació?”, va preguntar. Buscant aire per pronunciar les paraules la jove va reprendre el fil i va acabar l’explicació , però el fiscal la va tornar a tallar: “Com es va acabar?”. “Doncs quan ell acaba s’aixeca, jo em quedo quieta al sofà superatemorizada, i sense temps a reaccionar va entrar un altre individu a l’habitació”. “Perdó, amb el primer individu va intentar escapar o sortir de l’habitació?”, va demanar el fiscal. “No podia fer res contra ell. Va utilitzar la violència i la força per immobilitzar-me”. Quan recordava que l’havien obligada a “fer una fel·lació amb violència el fiscal també va demanar aclariments: Quan diu amb violència, a què es refereix?”. “Fent servir molta força”, va contestar la jove. Però el moment més incòmode va ser quan el fiscal va insistir: “Li recorda la cara? El recorda? Ha tornat a veure aquesta persona en algun moment? Mai?”.
En aquest moment hi va haver una pausa de deu segons. El fiscal, sense adonar-se que la jove plorava darrere de la mampara que la separava de la mirada dels acusats, va reiterar: “És que no sé si ha contestat”. El jutge li va retreure que esperava que la víctima s’asserenés.
I no podia fer res contra ell?, va continuar el fiscal. “Jo ja els suplicava que em deixessin; em va agafar i em va tornar a llançar”. “Recorda la il·luminació de la sala, si hi havia il·luminació, si es veia bé?”. “A aquella hora es va començar a fer de dia i hi havia més llum”, va respondre. “N’està segura, d’això?”, va demanar.
Després la jove es va sotmetre a les preguntes dels advocats defensors, que van intentar minar la seva credibilitat per afavorir els seus clients, tot i que algunes van vorejar el mal gust. “Per què no va picar a algun timbre quan la van traslladar per la força a la nau industrial” o “per què no va xisclar”. En una altra ocasió la jove va confessar que es va orinar a sobre fruit de la por que havia sentit. “Temia per la meva vida”, va dir. Una de les advocades, amb l’objectiu de sembrar dubtes sobre el seu testimoni, va preguntar al matrimoni que la va rescatar al carrer –que van declarar com a testimonis– si el seient del cotxe amb què la van portar a la policia estava moll d’orina.
Des de fa anys hi ha el debat judicial sobre com s’ha d’evitar que les víctimes hagin de reviure tot l’episodi de violència per complir amb els tràmits del procediment judicial, cosa que es coneix com a victimització secundària o revictimització. En casos de violència contra nens es fa servir el que es denomina la prova preconstituïda, que consisteix a gravar la declaració i reproduir-la en el judici. “Els jutges no són partidaris de fer servir la prova preconstituïda en víctimes de violència de gènere i volen sentir el seu testimoni en directe”, explica l’advocada experta en casos de violència contra les dones María José Varela. “En molts interrogatoris hi ha la suspicàcia que la víctima menteix. A diferència d’altres delictes, es considera que el relat de les víctimes de violència de gènere és menys creïble. La raó és que moltes vegades l’única prova és la paraula de la víctima, però això passa en molts altres casos, com quan es pateix un robatori, i en canvi no es dubta de la víctima”.
El representant del ministeri públic va qüestionar la víctima de la violació múltiple: “N’està segura, d’això?