Clam contra l’ús impúdic de la imatge del nen assassinat a Almeria

La mare demana noves lleis per protegir la memòria de les víctimes

L’horror, la capacitat de fer mal, no té límits. De vegades, de manera inconscient o no, ens convertim en còmplices, en aliats dels botxins. Així ho ha denunciat en un escrit que talla la respiració Patricia Ramírez, la mare del petit Gabriel Cruz, el Pescaíto, el nen de vuit anys assassinat per Ana Julia Quezada el 27 de febrer del 2018 a Las Hortichuelas (Almeria).

L’aniversari dels atemptats de la Rambla de Barcelona serveix amb safata l’excusa per exhumar imatges de cossos inerts. El de l’accident d’Angrois, a Santiago de Compostel·la, permet repetir mil vegades l’enregistrament del tren descarrilant a tota velocitat. La tragèdia de Germanwings ressuscita imatges de ferros recargolats. El cantant Àlex Casademunt mor en un accident i la família se n’assabenta per Twitter...

Els exemples són infinits. Però el del Pescaíto, batejat així perquè sempre dibuixava peixets, supera tot el que es pot imaginar. La seva mare, que recull signatures per protegir la memòria de les víctimes de crims mediàtics, ho ha descobert horroritzada. La imatge del nen es continua utilitzant avui dia amb les finalitats més impúdiques, fins i tot per remetre a pàgines web de contingut gore o d’una violència atroç.

Patricia Ramírez i el seu exmarit van viure un infern des d’aquell 27 de febrer fins que es va trobar el cos, l’11 de març. L’assassina va ser la llavors nòvia del pare del nen. Al dolor del crim s’hi va afegir una altra tragèdia: l’autora era una persona de l’entorn més pròxim, que havia acompanyat la família, que havia aparegut plorant als mitjans de comunicació i que havia participat en la recerca d’en Gabriel. Hi havia més horror?

Sí, encara n’hi havia més. Patricia Ramírez, que ha recollit desenes de milers de signatures per reclamar canvis legals i reforçar la protecció de les víctimes, assegura que la detenció es va gravar en un vídeo que ben aviat va arribar a les xarxes socials. “Molts familiars es van assabentar així dels fets perquè no hi ha una llei que ens permeti assabentar-nos [de tragèdies com aquesta] en la intimitat”.

La família va rebre una infinitat de mostres de suport. Dibuixos infantils de peixets van inundar balcons i finestres. Almeria va inaugurar un monument que hauria fet les delícies d’en Gabriel: una balena, La balena d’en Gabriel i de la bona gent, al parc de Las Almadrabillas d’Almeria. Ni tan sols aquest monument s’ha deslliurat de les pintades i actes vandàlics.

Però no hi ha res comparable amb un altre calvari. Abans del judici, les filtracions d’un sumari en teoria secret se succeïen sense fi. Tot i que no és el mateix llegir un informe forense en un lligall judicial que en un diari, Patricia Ramírez va donar una lliçó i va devien manar que la morbositat no guanyés espai a les bones accions i al “mar de somriures” que es mereixia el seu fill.

Però ja no pot més. “La imatge d’en Gabriel s’ha utilitzat en excés i de vegades com a reclam per a finalitats particulars (...) No hem deixat de lluitar per l’abús indiscriminat i inapropiat de la seva figura”. La ferida no cicatritzarà mai. Però calia llançar-hi sal i vinagre? Feien falta “milers de titulars i centenars de programes de televisió i vídeos, molts de mancats de sensibilitat?”.

Va arribar el judici, el soroll mediàtic i la sobreexposició del cas. El 15 de desembre del 2020 el Suprem va confirmar la condemna. Presó permanent revisable per a Ana Julia Quezada, fet que a la pràctica pot suposar entre 25 i 35 anys de presó. Punt final? No, però per explicar aquest “dolor inhumà” cal parlar abans de Primo Levi (1919-1987).

Levi, supervivent de l’horror nazi, va anar a un camp dependent d’Auschwitz. A Si això és un home recorda que els presos hade dinar en llaunes de vores afilades. Quan el camp va ser alliberat, en un pavelló tancat van aparèixer tones i tones de forquilles i culleres. No les hi havien donades perquè l’horror no té límits.

Patricia Ramírez ho va comprovar quan la van alertar d’un possible documental sobre l’assassina i de la publicació en un

La família lamenta el “dolor inhumà” per l’abús de la figura de la criatura, fins i tot amb finalitats comercials

Una campanya de denúncia per recollir 50.000 firmes supera amb escreix aquesta xifra en una setmana

web de fotos molt desagradables. L’esquer per atreure visites era la fal·làcia que eren imatges d’en Gabriel. “Ja n’hi ha prou de remoure ferides i continuar fent mal”, va dir fa una setmana, i va posar en marxa una campanya a Change.org. Volia 50.000 signatures. Ja n’ha recollides moltíssimes més.