La Vanguardia (Català-1ª edició)
Territori exigeix un calendari per salvar el delta de l’Ebre
La Generalitat presenta al·legacions al pla del ministeri per protegir el litoral deltaic demanant concreció i inversions d’urgència
El Departament de Territori i Sostenibilitat va detallar ahir les seves aportacions al full de ruta del Ministeri per a la Transició Ecològica, presentat al febrer, per protegir la costa del delta de l’Ebre. El Govern, molt crític amb les actuacions previstes al pla estatal, exigeix a les al·legacions un calendari per als moviments de sorra litoral, l’actuació més factible a curt termini davant l’emergència climàtica, a més d’inversions concretes, i que es vagi més enllà dels estudis preliminars en el reivindicat transport de sediments fluvials fins a la desembocadura de l’Ebre.
El posicionament de la Generalitat, consensuat en bona part amb la Taula de Consens pel Delta (municipis i regants) i algunes de les entitats ecologistes, també s’oposa a les denominades zones d’“acomodació” planificades pel ministeri. Es tracta d’una franja costanera amb una amplitud d’entre 300 i 500 metres entre la ribera de mar i les zones arrosseres litorals per mirar de contenir els efectes de la crisi climàtica, amb grans temporals –Gloria (2020) i Filomena a començaments de 2021– cada cop més freqüents.
La creació d’aquesta zona de protecció, un dels aspectes del controvertit pla que genera més oposició al territori, comporta la proposta del ministeri de redefinir l’actual domini públic marítim terrestre (DPMT) a les zones més fràgils del litoral deltaic. El pla estatal aposta per adquirir i “naturalitzar”
entre 500 i 800 hectàrees, la majoria camps d’arròs pròxims a la costa. “La franja d’acomodació no pot ser, en cap cas, la solució primera; primer cal gestionar els sediments”, rebat Territori.
El Govern considera que la franja d’acomodació, una política de “renúncia” inacceptable a ulls dels municipis deltaics, “no és necessària amb caràcter general a tot el delta ni en una primera fase; cal ajustar-la a les particularitats de cada sector de la costa”.
Per l’elevat impacte que tindria la renaturalització d’espais ja humanitzats, dedicats des de fa dècades majoritàriament al cultiu de l’arròs, Territori afirma que “abans de plantejar una actuació d’aquest abast social i econòmic cal exhaurir les altres alternatives”.
La Generalitat sí que considera prioritari i urgent, en canvi, els moviments de sorra litoral per protegir les zones més vulnerables (barra del Trabucador, illa de Buda o platja de la Marquesa). El pla del Govern espanyol preveu moviments de sorra litoral, tot i que sense concretar calendari ni inversions. Fonts del ministeri recorden que es detallarà tot quan el pla ja estigui aprovat, a l’estiu.
La Generalitat estableix, a més, les seves aportacions, ja registrades al ministeri, el mateix rang de prioritat a les aportacions de sorra marítima que al transport de sediments fluvials, una actuació molt més complexa i de més abast; aquesta és la solució de futur segons els científics per mirar de frenar
Madrid decidirà ara si modifica el pla per salvaguardar la zona humida, castigada per la crisi climàtica
la regressió del Delta davant la pujada del nivell del mar, però només realitzable a mitjà i llarg termini.
Territori critica la “falta d’ambició en el pla del ministeri” pel que fa al transport de sediments riu avall. El ministeri va incloure en el seu pla per primera vegada a la història una aportació econòmica concreta (2,5 milions) per estudiar el trànsit sedimentari al tram final de l’Ebre. “En un context d’urgència, el pla continua fent propostes d’estudis preliminars en lloc de proves pilot per passar a l’acció”, retreu el Govern.
“Considerem igual de necessàries la solució estructural, la de mobilitzar fins al mar els sediments fluvials retinguts als embassaments, i la solució d’urgència, la de protegir el front litoral amb la translocació de sorra marítima mentre no arribin els sediments”, diu el conseller Damià Calvet (Territori).
El pla del Govern espanyol, de més de 600 fulls, ara tanca el període de dos mesos obert per rebre les al·legacions. Madrid haurà de decidir si hi inclou o no algunes de les aportacions de la Generalitat, la Taula de Consens pel Delta, les entitats ecologistes i la Plataforma en defensa de l’Ebre (PDE).