La Vanguardia (Català-1ª edició)
Joc de trons a Jordània
La família reial prova de recompondre’s després del cop fallit del primogènit de la reina Nur
ENRIC TRIAS Barcelona
La família reial de Jordània ha estat habitual de la premsa del cor les últimes dècades, però els últims dies ha guanyat notorietat per l’intent de cop palatí avortat, una lluita de poder digna de les sèries televisives d’intrigues polítiques tan de moda des de l’èxit de Joc de trons. La crisi va esclatar la setmana passada, però es gestava des que el rei Hussein, al llit de mort, va decidir canviar d’hereu i va trastocar el guió escrit de la dinastia haiximita designant successor Abdal·lah II, que ara té 59 anys.
Jordània és un dels territoris més estables al Pròxim Orient, però la seva pau s’ha vist pertorbada per l’intent de desbancar Abdal·lah II, sobirà del país des del 1999 i marit de l’admirada reina Rània. Segons el monarca, el pla per enderrocar-lo l’hauria ordit el seu germanastre i exhereu, el príncep Hamza bin Hussein (41), que va ser successor al tron per d cret reial fins al 2004, un cà que ara ocupa el primog nit de l’actual monarca, Hussei bin alAbdal·lah (26).
Els plans d’alçamen oficialment sufocats després d’una declaració oficial de Hamza en què afirmava que es posa “en mans del rei”, però l’aixecament continua molt viu a les xarxes socials, i la cúpula de l ferents membres del Govern assenyalen Hamza com a cap d’una confabulació contra la seguretat del país en què hauria estat treballant amb una agència d gència estrangera amb la in de desenvolupar plans per d tabilitzar Jordània.
Aquesta intriga palatina o discrepància sobre qui hauria de regnar i ser el successor al tron té l’origen fa més de dues dècades, poc abans de la mort de l’anterior monarca, Hussein I, l’espòs de la icònica reina Nur. Quan el sobirà patia els seus últims mesos pel càncer limfàtic que li va acabar costant la vida, el rei que sempre havia temut ser assassinat va decretar des dels Estats Units, on rebia tractament oncològic, que el seu successor deixava de ser el seu germà Hassan bin Talal, pels seus moviments militars mentre era el regent en absència del rei.
En aquell moment tot apuntava que el moribund monarca elegiria com a successor el seu fill preferit, el primogènit del seu quart i últim
Segon casament
La família del rei
sesmatrimoni amb la reina Nur, Hamza, l’ara titllat de colpista. Però contra tot pronòstic va designar Abdal·lah, el seu veritable primogènit, i també va deixar disposat que el successor del seu fill havia de ser el seu germanastre
Abdal·lah II és el fill gran del rei Hussein I, però Hamza, del seu quart matrimoni, era el seu preferit
Hamza. En les monarquies europees la successió és clara –hereditària de pares a fills–, però no sempre és així en les àrabs, on també és molt comú que sigui designat hereu un germà del monarca, procurant que la successió no resulti un canvi generacional dràstic i rupturista.
Hussein I moria amb prou feines unes setmanes després de tots aquests complexos canvis in extremis, i al seu funeral tot semblava tranquil i estable de cara a la comunitat internacional, ja que hi van assistir de bon grat els tres pretendents al tron: Abdal·lah II, l’oncle Hassan desposseït feia poques setmanes del seu títol d’hereu i el jove Hamza, que esperava el seu moment per regnar. De fet,
aquests últims dies s’ha estat atribuint a l’oncle Hassan la mediació entre els germanastres en aquest nou alçament que ha alterat la pau familiar.
La primera disposició legal d’Abdal·lah II quan es va convertir en rei de Jordània va ser nomenar hereu Hamza, complint els desitjos del seu pare, però la situació va tornar a canviar el 2004, quan va apartar el seu germanastre de la línia de successió al tron advocant per la successió natural.
El títol de príncep hereu va quedar vacant de facto només uns anys, i el 2009 es va emetre un decret reial que nomenava príncep hereu Hussein bin al-Abdal·lah, el fill gran d’Abdal·lah i Rània de Jordània, que al juny farà 27 anys.
La mare de Hamza, la reina Nur de Jordània, que també és una veterana del paper cuixé amb molts vincles amb Espanya, es va pronunciar sobre la qüestió a Twitter durant la presumpta detenció del seu fill dient “que la veritat i la justícia prevalguin per a totes les víctimes innocents d’aquesta malvada calúmnia”.
Tant a Nur, nord-americana de naixement i reconvertida a l’Islam, com a Rània, d’origen palestí, se les ha etiquetat com a referents de la moda internacional. Molts deuen recordar la fabulosa entrada de la reina Nur coberta amb un vel blanc fi a la catedral de l’Almudena de Madrid per a l’enllaç del llavors príncep Felip amb Letizia Ortiz. La família reial jordana sempre ha mantingut una relació molt pròxima amb la Corona espanyola, i així el casament del príncep Hamza amb la seva primera esposa, el 2004, va ser el primer enllaç reial a què van assistir Felip i Letícia després del seu propi casament. En aquell moment Hamza encara era l’hereu oficial de Jordània, i el seu casament amb la princesa Nur bin Assom bin Naief va ser un acte d’Estat que requeria representació espanyola.
Per la seva part, Rània s’ha convertit també en autèntica reina de les xarxes socials, on acumula més de sis milions de seguidors. No estava destinada a regnar per partida doble, ja que és filla de la diàspora palestina, i quan es va casar amb Abdal·lah, ell no era l’hereu oficial al tron. Tot i això, se la considera un referent en la seva tasca, ja que el fet de ser reina d’un país musulmà no l’ha frenat a l’hora de trencar estereotips sobre la cultura islàmica i ser una ferma advocada de fomentar el diàleg entre religions i cultures.
Al casament del príncep Hamza amb la seva primera esposa hi van assistir Felip i Letícia dies després de casar-se