Arran de la dissidència

Johannesson, l’artista sueca del punk tèxtil i digital, al Reina Sofia

Ningú hauria dit que teixir podia ser un art altament combatiu. Fins que va arribar Charlotte Johannesson i va fer-la bona amb el seu teler convertit en arma. Va passar el 1966 a Malmö, la seva ciutat natal, on l’artista va començar la seva carrera obrint un taller i una galeria tèxtil amb el suggeridor nom de Cannabis.

En els també animats anys setanta, la teixidora sueca se’n va anar a la Costa Oest dels Estats Units: a viure el moviment hippy al seu mateix bressol, però també a explorar les possibilitats de la informàtica. El 1978 Johannesson es va comprar un Apple II Plus, llavors l’últim crit en ordinadors quan aquí ni ensumàvem les possibilitats de la informàtica, i va començar a combinar la tècnica tèxtil amb el disseny digital.

Sempre sota un esperit feminista i rebel que la va connectar amb els principals corrents revolucionaris, dissidents i punkies de fins als primers vuitanta, la inconformista teixidora va inventar noves formes d’expressió que només fa uns anys s’han redescobert i ara es recuperen en una primera monogràfica seva al Museu Reina Sofía: Charlotte

Johannesson. Llévame a otro mundo, des d’aquest dimecres fins al 16 d’agost. L’autora, avui de 77 anys, no va poder assistir a la presentació de la mostra per culpa de la pandèmia.

Johannesson va aprendre l’artesania de la teixidora tradicional en una escola d’arts i oficis de la seva ciutat on –lamentaria– no “et permetien tenir idees pròpies”. Ella no només en tenia, sinó que necessitava expressar-les. I sota inspiració de la també contestatària artista tèxtil Hannah Ryggen (1894-1970) –noruega nascuda a Malmö– aviat va començar a convertir els seus teixits en obres de fort contingut ideològic, poètic i les dues coses alhora. Alguns dels seus missatges no van passar precisament desapercebuts.

Si el 1973 i el 1974 l’artista ja va deixar clares les seves posicions amb successives peces contra el cop de Pinochet, Chile eko i skallen (Xile eco al coco); contra els polítics suecs, No choice amongst stinking fish (No hi ha elecció entre el peix pudent), o contra l’ús domesticat de l’artesania, I’m no angel (No soc un àngel), el 1976 l’artista va causar un enorme enrenou amb una exposició contra la violència d’Estat després del suïcidi de la terrorista alemanya Ulrike Meinhof.

La mostra incloïa un cartell amb Snoopy disparant a un tanc sobre una bandera alemanya en què es podia llegir: “Frei die RAF”, això és, “Llibertat per a la Fracció de l’Exèrcit Roig”, la banda Baader-Meinhof, llavors molt avalada per amplis sectors de l’esquerra. El Govern suec va tancar l’exposició i alguns membres del RAF fins i tot van considerar que l’artista s’havia passat amb la instrumentació de l’amic Snoopy. Ara l’obra es pot veure al Reina Sofia en un ampli repàs a la trajectòria de l’artista, a qui el director del Museu Reina Sofía, Manuel Borja-Villel, defineix com a “figura clau de la contracultura sueca”.

La retrospectiva, amb 150 impressions i tapissos, i comissariada per Lars Bang Larssen i Mats Stjernstedt, té el suport exprés del ministre José Manuel Rodríguez Uribes, autor del primer text del catàleg fet per a l’ocasió, un catàleg que parla del “punk tèxtil ciberfeminista de Charlotte Johannesson”.

Amb la seva fusió d’art tèxtil i disseny digital, Johannesson és “una figura clau de la contracultura sueca”