La Vanguardia (Català-1ª edició)
“L’actitud punk sempre ha estat el meu credo”
Joan Miquel Oliver, músic, que actua al festival Guitar Bcn
Avalada per la crítica i el públic francès, i traduïda a nombroses llengües, finalment Karine Tuil (París, 1972) es pot llegir en català, i encara no en castellà. Es tracta de l’última novel·la que ha publicat, Les coses humanes (Amsterdam), reconeguda amb el premi Goncourt des Lyceens. Tuil hi aborda tots els matisos del consentiment sexual i la violació, i descol·loca el lector situant-lo davant d’uns fets i uns personatges en què no tot és ni blanc ni negre: el judici paral·lel de les xarxes socials, el funcionament de la justícia i l’abús de poder, tot en plena onada del #MeToo.
Els Farel són una família poderosa. La Claire és una pensadora feminista; el seu home, en Jean, força més gran que ella, és un referent periodístic encara en actiu; i l’Alexandre, el fill, un minyó exemplar, educat i atractiu, es prepara per ocupar el seu lloc a l’elit. Els Wizman són una família corrent, amb l’Adam, que és professor i nova parella de la Claire, i la filla estudiant, la Mila. Un bon dia, l’Alexandre és denunciat per violació.
“Per mi és una novel·la sobre els sistemes de depredadors que engendren la violència, i en aquest cas la violència sexual –explica l’escriptora–. M’interessa com, dins d’unes esferes socials que es pensen que ho tenen tot controlat, la sexualitat s’escapa del control, tant en el bon sentit com en el mal sentit. Per una banda hi ha una història d’amor apassionada, i per l’altra la història de destrucció, de fer mal”.
En Jean, tot i ser septuagenari, és un seductor empedreït: “En Jean és un personatge amb moltes facetes. Per una banda, està amb una dona que l’estima i el fa sentir bé, la seva amant de fa molts anys i que té la seva edat; i per l’altra, fa servir la sexualitat per ascendir socialment, amb una dona més jove que ell, que fa que projecti una imatge determinada i n’obté un rèdit social. En Jean és un seductor que s’aprofita de la seva posició, però que no força les dones. Representa una generació en què a les dones no se les tenia en consideració des d’un punt de vista intel·lectual”.
En la ficció de Les coses humanes, la Claire ha estat becària a la Casa Blanca, com Monica Lewinsky i Huma Abedin, dos personatges reals que, per diferents circumstàncies, es van veure implicats en escàndols sexuals protagonitzats per homes: “Volia parlar d’aquests depredadors, que s’aprofiten d’aquest poder, però també de la fascinació que exerceixen en les persones que els envolten. I la Claire se sent fascinada per tot allò que representa i que li pot oferir en Jean. En el fons, és un intercanvi: ella li ofereix la seva joventut a canvi de l’estabilitat i el suport que ell li dona. És un tema tan complex, que cal tenir l’honestedat d’abordar-lo en totes les facetes. Penso que una part de la societat està cansada de les interpretacions maniquees i potser és per això que el meu llibre ha estat tan ben acollit entre els joves. Estava escrivint el llibre quan va esclatar el #MeToo i és evident que s’inscriu en aquest discurs sobre la violència sexual, però també es pot llegir com un xoc entre universos socials”.
Però Tuil no es queda aquí: “També vull fer una defensa del dret a la justícia en la nostra societat, que cada cop reacciona més en calent i jutja ràpidament tot el que passa. En un moment en què s’estan retallant drets en sanitat i que les lleis antiterroristes ens treuen drets, penso que és molt important reivindicar l’Estat de dret i que quan a algú se l’acusa d’haver violat algú se li garanteixi un procés legal que no passi per aquesta societat que jutja constantment”.
“El sexe i la temptació de capgirar-ho tot, el sexe i el seu impuls salvatge, tirànic, incoercible”, escriu Tuil: “M’interessava veure com algú que ha construït una carrera sòlida ho perd tot en qüestió de segons, i això acostuma a tenir a veure amb qüestions sexuals”.
L’Alexandre, el fill, rep una pressió social constant per formar part de l’elit: “Sempre l’estan valorant. Ell és fruit de la competitivitat, però al mateix temps forma part d’una generació de joves vulnerable, molt fràgil, i volia mostrar com aquesta competitivitat s’està instal·lant en la nostra societat”. I la Mila, la víctima, és jueva: “M’interessava mostrar el tema de la religió i la situació de la dona a través del prisma de la religió. Hauria pogut parlar de l’islam, però estic més familiaritzada amb el judaisme. La Mila és fràgil arran de l’atac terrorista que va viure. Els últims anys, França ha viscut un ressorgiment molt important de l’antisemitisme”, conclou.
“El sexe pot fer que algú que ha construït una carrera sòlida ho perdi tot en qüestió de segons”