Què es va fer gravar Oscar Wilde al bastó d’ivori quan va sortir de la presó?

Excèntric i genial, va ser un home capaç de remoure la moral victoriana de la seva època. La mateixa societat que el va portar a la presó perquè era homosexual.

“He posat una coma al matí i l’he treta a la tarda”, així feia broma Oscar Wilde sobre la seva condició d’escriptor. A l’autor irlandès, ànima d’obres com El retrat de Dorian Gray, li devem centenars de frases amb enginy i una història personal molt intensa.

A mitjans del 1891, mentre vivia el període més prolífic de la seva carrera, fou el convidat desitjat dels cercles literaris més selectes de Londres. Si la seva ment brillant no passava desapercebuda, el seu aspecte menys: abrics de pells, barret d’ala ampla, capes, flors al trau, mitges de seda, sivelles de plata...

El juliol d’aquell any, en una vetllada literària, va conèixer el que seria l’amor de la seva vida i causa de les seves desgràcies: lord Alfred Douglas. Bosie, el jove i ben plantat poeta de 22 anys, fill del marquès de Queensberry i estudiant del Magdalen College, va enlluernar Wilde, que llavors en tenia 38 i era casat.

Aviat va començar la persecució de l’escriptor capitanejada pel pare de Bosie (pallissa amb boxejador inclosa) i, a cop d’amenaces, l’escàndol va anar prenent dimensions. Tot va acabar en un judici en què en principi era Wilde qui acusava el marquès per haver-li deixat una nota: “Ostentós sodomita”.

El dia de la vista, davant una sala a vessar de públic, Wilde apareix vestit de blau fosc, amb ornaments de vellut i una flor blanca. Després d’aquell primer assalt, confiats, Bosie i Wilde es regalen una setmana de descans i xampany a Montecarlo. Anys més tard, a De profundis, l’autor reconeix el seu error: “No vaig considerar l’espantosa trampa que em paraven”.

Les coses se li van girar en contra. El pare de Bosie el va acusar de catorze càrrecs d’ultratge contra la moral pública i el matí del 3 d’abril del 1895 Wilde va aparèixer al jutjat amb una corbata negra i una agulla de diamant i safir. Rara discreció. Comencen les preguntes sobre la seva vida privada: “Alguna vegada