La Vanguardia (Català-1ª edició)
El City i les agonies
L’equip de Guardiola cedeix un gol i deixa viu el Dortmund
Tots els elements que s’aventuraven el dia abans semblaven confluir al City of Manchester Stadium.
El City s’havia apropiat de la pilota i, amb aquest esperit, es disposava a sobrevolar sobre el Dortmund. Aquests que corren, es deia, són bons temps per a l’equip de Guardiola –amb prou feines ha perdut un dels seus últims 35 partits–, i no tant per als alemanys, poqueta cosa a la Bundesliga i tampoc gegantins a Europa.
Ves a saber què seria avui del Dortmund sense Håland.
El City semblava interpretar molt bé tot això, i per aquest motiu se centrava a aïllar el búfal noruec, viking ros, diadema al cap, un far groc sobre el verd el paper del qual ahir a la nit era intranscendent excepte en una arrencada del segon temps, quan li van llançar una pilota llarga, va carregar amb tot i va estar a punt de donar un primer ensurt al City.
En realitat les escomeses del Dortmund no passaven d’aquí, i per això el City ho gestionava gairebé sempre amb solvència, combinant curt i llarg i pressionant molt amunt, atabalant per exemple Emre Çan, un desastre a Manchester.
Emre Çan ho va fer gairebé tot malament ahir a la nit, començant per l’error en un lliurament, una errada que va facilitar el contraatac letal del City, que desembocaria en el gol de De Bruyne, i seguint amb altres disbarats.
Per exemple, un refús en esperó, una acció que l’àrbitre havia interpretat com a penal en un primer moment, abans que el VAR el desdigués. Un altre gol, el segon, hauria estat el cop de gràcia per als alemanys.
Però tornem al primer error de Çan, el que havia propiciat el gol de De Bruyne. Corria el minut 19 i el Dortmund trampejava el temporal com podia. Anava d’un costat a l’altre rere la pilota, gestionada pel City, marca de la casa. Combinaven De Bruyne i Gündogan i es perfilaven Mahrez i Foden, preparats per entrar en acció.
Çan va perdre la pilota al mig del camp i es van activar tots els elements ofensius del City, que es va desplegar com un acordió. En una acció coral, els seus homes van arribar fins a la línia de fons alemanya, i la passada enrere va veure l’arribada de De Bruyne.
Fins aleshores el City, un martell piló, sobrat a la Premier League, tampoc no semblava patir a la Champions. S’entén que l’esperit de Guardiola finalment s’hauria d’escampar a Europa. Els quatre anys anteriors no ha arribat mai a les semifinals. Vistos el fons d’armari i les finances dels citizen, un altre disgust sembla un fiasco.
Els experts opinen que el seu moment és aquest, el 2021. Que s’ha consolidat el projecte, que el City té poques fissures i té un equip compensat en totes les línies, implacable.
Tot semblava que li anava bé fins que va empatar Reus, a sis minuts del final. Allà els van entrar les presses als citizen, forçats a accelerar en el descompte (gol de Foden al 90) per arreglar l’embolic en què es ficava.
Això de Guardiola i la Champions és un misteri.
Tot i ser sempre superior, el City va acabar guanyant al minut 90, de pressa i patint