La Vanguardia (Català-1ª edició)
Del “Manolo, marca ja” a Cala
Tret que aparegui un enregistrament –poc probable a hores d’ara–, aquí s’acaba el cas Diakhaby: absolt el defensa Cala per falta de proves. No sabrem mai si li va dir “negre de merda” o simplement “fill de puta”, insult vintage que es porta poc.
No es pot sancionar el gadità Cala per les aparences. Ni linxar-lo, tot i que avui es linxa molt, gentilesa de les xarxes. La presumpció d’innocència és un dret fonamental, tot i que molts pensem que la reacció del valencianista va ser reveladora. Però, ai, sense proves, paraula contra paraula...
El progrés existeix. I gran. Que l’afer hagi esquivat la llei no escrita que “el que passa al camp es queda al camp” ja demostra el vertiginós canvi experimentat pel futbol, no fa tant un espai mafiós. Pobre del que expliqués les coses dites a la gespa o a la intimitat del vestidor!
El futbol ha millorat, més pel progrés tecnològic que per la bondat dels protagonistes. Si avui els defenses no cusen a puntades de peu, escupen o amenacen els principiants de trencar-los el genoll és perquè la impunitat s’ha esfumat.
Sense enregistrament o testimoni d’altres jugadors, Juan Cala és innocent i cal acceptar-ho. L’episodi no és un fracàs sinó una victòria: tothom ja sap que un insult racista té tal gravetat que pot tallar la carrera del culpable. Argument dissuasiu. Si Cala no tingués 31 anys sinó 21, potser hauria pagat la factura de la impopularitat la resta dels seus dies. D’aquí la importància de condemnar amb severitat però amb proves.
Hem progressat més que no ens pensem si recordem episodis racistes, masclistes, arribistes... fins i tot
No hi pot haver sanció a Cala, però el cas ja és un progrés: certs insults poden arribar a tallar una carrera futbolística
elitistes! (a El Sadar una estrella del Reial Madrid va preguntar al porter local sobre la “merda de sou, desgraciat” que cobrava, actitud corresposta amb el llançament d’encenedors, restes d’entrepà i alguna moneda al davanter senyoret per l’anomenat “respectable”).
La tecnologia ha provocat el gir però encara no ha arribat –tot arribarà– al punt que cada jugador porti un xip i puguem sentir-li els esbufecs, els juraments en arameu i les pulles al contrari.
La cultura del futbol s’ha resistit a l’escrutini amb dents i ungles, començant pels jugadors. Quan Johan Cruyff va ser expulsat del camp per l’inoblidable Melero Guaza, el febrer del 1977, es va inventar que havia dit: “Manolo, marca ja!”. Ens ho vam voler creure. Va quedar enginyós i brillant, tot i que tots vam pensar que sí que va insultar el de negre, “panerola” per al “respectable”, que, per cert, deixava també molt a desitjar pel que fa a la correcció.