La Vanguardia (Català-1ª edició)
Honors per al pioner
Lee Elder, el primer golfista negre que va jugar el Masters, farà demà el servei d’honor
Seguir un torneig de golf en directe requereix un despertador ben afinat. Però dijous al Masters d’Augusta ni un gall no és suficient. Des del 1963, abans del començament del primer Grand Slam de l’any, té lloc una de les tradicions més conegudes del món del golf. Quan el sol s’està traient les lleganyes, amb tots els llums de la casa club encesos i l’ajuda d’algunes lots, es fa el servei d’honor que inaugura oficialment el torneig. Un esdeveniment que ningú no es perd encara que tingui lloc en una barreja de foscor i alba que ho fa fins i tot més màgic. Els encarregats de fer-ho són els anomenats honorary starters, escollits a consciència pels rectors de l’Augusta National pel seu llegat en el golf.
Després de la mort d’Arnold Palmer el 2017, Jack Nicklaus i Gary Player es van quedar sols amb aquest honor. Però demà tindran un nou company. I no serà un qualsevol. Encara que no llueixi Grand Slams al seu palmarès, els mèrits de Robert Lee Elder (Dallas, 1934) van molt més enllà de l’esport. El 1975 va trencar barreres que en l’època semblaven infranquejables i es va convertir en el primer golfista negre que va jugar el Masters d’Augusta. Geòrgia, un estat meridional on el racisme niava des de feia anys, va ser el millor escenari perquè Elder obrís una porta per a tots els que el van seguir. Entre ells, Tiger Woods. “Gràcies al que ell va fer jo he pogut jugar aquí”, repeteix sempre quan arriba al Masters.
No va ser una setmana fàcil. En aquella època, Augusta no admetia socis negres ni dones i els únics afroamericans que entraven al recinte eren els cambrers i els cadis. Elder va rebre amenaces de mort i va haver de llogar dues cases per anar alternant cada nit i que ningú no sabés on s’allotjava. Anava acompanyat sempre per policies al camp i per familiars i amics a fora. En el torneig va firmar 74 cops la primera jornada i 78 en la segona, i va fallar el tall. Però el seu resultat no va ser més que una anècdota enmig d’una història que perdurarà
Als 86 anys s’unirà a Augusta a Nicklaus i Player en una tasca reservada només per als més grans
per sempre més.
Elder era el petit de deu germans i amb 9 anys va perdre el pare (Segona Guerra Mundial) i la mare en encara no tres mesos. Així doncs, es va posar a treballar en un camp de golf fent tota mena de tasques per ajudar a tirar endavant la família. Però no va ser fins que se’n va anar a viure amb la seva tia a Los Angeles que va començar a fer de cadi i a tenir contacte amb l’esport com a tal. De fet no va completar una ronda de 18 forats fins que en va fer 16. Des d’aleshores, no va fer res més que millorar gràcies als seus cops baixos al draw i també a la facilitat per a l’engany. Abans de dedicar-se professionalment al golf, es va guanyar la vida durant uns anys apostant amb un amic i enganyant el personal, al més pur estil El color dels diners.
Va començar la seva carrera al circuit per a negres que organitzava l’associació de jugadors (era una altra època i d’aquí la transcendència del que va aconseguir) fins que va guanyar prou diners per pagar-se l’escola del PGA Tour, la targeta del qual va obtenir per a l’any 1968. Tot i que va acabar aconseguint quatre victòries en 17 anys, potser la seva gesta més important va arribar aquell any de rookie a Firestone, quan va perdre després de cinc forats de playoff contra un Nicklaus que ja era imbatible.
El mes de novembre passat, 45 anys després de jugar el primer dels seus sis Masters, Elder va rebre la trucada del seu amic Fred Riley, president d’Augusta, per informar-lo que havia estat escollit com a nou honorary starter. Un acte de justícia que demà tindrà lloc a punta de dia al tee de l’1. Elder va ser operat de quàdruple bypass al cor, és cec de l’ull esquerre a causa de la diabetis i té seriosos problemes de mobilitat als 86 anys (Player en té 85, i Nicklaus, 81). A més, rebrà dues injeccions al genoll per poder fer el swing. Però res d’això no és comparable a l’orgull que sentirà quan s’anunciï el seu nom i s’uneixi a la tradició d’Augusta. Honors per al pioner.