La Vanguardia (Català-1ª edició)
Consens per a l’impost mínim de societats
La proposta de Janet Yellen obté suport internacional
Suport a la proposta que les empreses paguin un impost mínim a escala global. L’FMI va recollir ahir el guant llançat per la secretària del Tresor dels EUA, Janet Yellen, dilluns passat. La seva economista en cap, Gita Gopinath, va recordar que “una suma elevada d’impostos” acaba a l’engranatge de l’elusió fiscal, cosa que redueix la base imposable i representa un problema per a l’economia mundial. “És motiu de preocupació. Estem molt a favor d’un impost de societats mínim a nivell global”.
Entre les reaccions més entusiastes a aquesta proposta hi ha la de França. “Un acord integral sobre tributació internacional és ara al nostre abast”, va dir el ministre d’Economia francès, Bruno Le Maire, demanant d’“aprofitar aquesta oportunitat històrica”.
També Alemanya va acollir amb satisfacció aquest avenç. Les discussions tindran lloc en els propers mesos al si de l’OCDE, amb la problemàtica de gravar amb més equitat els gegants tecnològics dels Estats Units.
L’anterior posició de l’Administració Trump havia impedit assolir cap mena d’acord a gran escala, però ara s’espera que amb aquest acostament potser serà possible desbloquejar la situació, també al si del G-20.
Si bé Gopinath va reconèixer que els experts del Fons encara no han estudiat quin hauria de ser el tipus de referència (en les discussions al si de l’OCDE entre experts es va arribar a treballar amb una base del 12,5%, que per cert és propera a l’actual taxa aplicada per Irlanda), l’economista va recordar que per finançar una recuperació més sostenible, inclusiva i ecològica es necessita en tot cas més diners a les arques públiques.
De fet, a l’estudi de l’FMI es fa referència en diferents ocasions al tema de la fiscalitat. I la direcció continua sent sempre la mateixa: a l’alça. “On els nivells del deute han assolit el seu límit, cal dirigir esforços per crear un espai que permeti incrementar la recaptació, amb menys incentius, un disseny millor dels impostos de valor afegit, una progressió fiscal més gran i una lluita efectiva contra l’evasió”.
A l’informe es posa expressament com a exemple el d’“augmentar els impostos a les persones benestants i empreses rendibles que hagin estat menys afectades per la pandèmia, tancant les llacunes en els impostos de societats de cada país”.
Entre les altres propostes fiscals avalades pel Fons hi ha la taxa sobre les emissions de carboni. “Els països que no tinguin voluntat política d’aplicar impostos elevats no haurien de defugir la possibilitat d’introduir algun tipus de gravamen, fins i tot moderat, però preferiblement creixent, al carboni o posar en marxa un mercat d’emissions”.
En les seves conclusions finals, l’FMI aposta per una reforma fiscal d’espectre ampli, que passi també per “ampliar la base dels impostos sobre les persones físiques”. És a dir, que no siguin només les empreses les que acabin pagant els costos de la crisi. Un argument teòric impecable, encara que electoralment sensible.