El model de Madrid

Dos models econòmics s’enfronten en les eleccions del 4 de maig a Madrid. D’una banda, el socialdemòcrata que defensa el PSOE, basat en més intervencionisme amb més impostos i més subvencions. I, d’altra banda, el liberal del PP, que es fonamenta en menys regulació, menys impostos i menor despesa. Malgrat tractar-se d’uns comicis territorials, en el fons es confronten dues estratègies davant la crisi econòmica.

La política econòmica està directament vinculada amb l’estratègia sanitària per superar la pandèmia. L’esquerra supedita l’economia a la salut, mentre que la dreta aposta per tot el contrari. Aquestes diferències d’orientació han permès que Madrid arribi a les eleccions després d’un any d’epidèmia liderant el creixement econòmic del país, encara que a costa d’haver estat una de les autonomies més castigades en nombre d’infectats i en mortaldat.

D’alguna manera, la fortalesa d’Isabel Díaz Ayuso és l’economia. Si aconsegueix que s’imposi aquest debat durant la campanya guanyarà les eleccions i impulsarà el PP com a alternativa de poder. En canvi, la seva debilitat és la sanitat.

Això és el que es dirimeix de debò en una precampanya electoral molt crispada en la qual es cargolen les estadístiques per demostrar una cosa i la contrària.

Però el cert és que la dialèctica salut o economia ha dividit tant la societat madrilenya que, segons els últims sondejos del CIS, el bloc de dretes empataria amb el de les esquerres. Una confrontació que es repeteix a tot el territori nacional.

El sentit comú hauria aconsellat arribar a un punt d’equilibri. Aquesta és la raó per la qual tots els centres de poder econòmic sense excepció han estat reclamant consens per superar la pitjor situació des de la Guerra Civil. No ha estat possible perquè des del primer moment s’ha polititzat la pandèmia.

L’oposició, encapçalada per Pablo Casado, va entendre que tota crisi sanitària desemboca en una crisi econòmica i acaba en una crisi política. Dit planerament, pensava que la pandèmia podria tornar al PP el poder que li va ser arrabassat de manera malintencionada a través d’una polèmica moció de censura que els conservadors no han perdonat mai. Per la seva part, Pedro Sánchez recolzant-se en el bloc de la seva investidura acaricia la idea de perpetuar-se en el poder si és capaç de resoldre la crisi econòmica gràcies als ajuts que ens arribin de Brussel·les.

En definitiva, el que es juga el 4 de maig és si el model econòmic madrileny liberal acaba imposant-se per sortir de la crisi. Si Díaz Ayuso aconseguís sortir airosa de la situació es podria produir un efecte dòmino, sobretot si compleix la seva promesa de rebaixar mig punt cada tram de l’IRPF.

Una baixada d’impostos centraria el debat nacional en l’economia. Sobretot després que l’esquerra en general i Podem en particular hagin anunciat fortes pujades de tributs en el futur per poder pagar el creixement del deute i l’augment de les despeses socials.

Si Díaz Ayuso surt airosa de la situació es podria produir un efecte dòmino