“Vaig perdre la cama i la vista, però vaig tenir una altra oportunitat”

Com va acabar fent de voluntari a Bòsnia? Jo era mal estudiant, però adorava la història des que va caure a les meves mans una edició juvenil de l’Anàbasi de Xenofont. Sang, suor i ferro mercenaris?

Em va fascinar. Després vaig ser aprenent de ferrer i de quasi tot fins que als 20 vaig voler evitar la mili fent-me objector de consciència, però el meu pare adorava l’exèrcit i no em vaig atrevir a portar-li la contrària, així que em van sortejar i vaig acabar destinat a la cuirassada Brunete.

Hi va retrobar Xenofont?

Em van captivar la vida a l’aire lliure, la camaraderia i sentir-me part d’aquell caliu d’història viva que és l’exèrcit, perquè es relaciona amb el món d’una manera diferent. Em vaig fer soldat professional i després artificier. I vaig ser voluntari a Bòsnia amb les forces espanyoles que vam fer-hi de cascos blaus de la pau per a l’ONU.

Què és el primer que recorda de Bòsnia? Un dia estava esperant un comboi al costat d’una casa cremada i una altra d’habitada. I se’m va acostar un nen –els encanten els soldats– de vuit o nou anys. I vam començar a parlar una barreja de serbocroat i italià.

De debò s’aclarien?

Per això vaig treure una llibreta i vam fer dibuixos per explicar-nos. Li vaig preguntar per què la casa del costat havia estat incendiada. I es va posar a plorar.

Havia estat la seva?

Va dibuixar dos nens agafats de la mà. Era la casa del seu amic, fugit amb la família. No va poder explicar millor l’error i horror de Bòsnia.

Per què?

Perquè tu no cremaves la casa al veí, sinó que de sobte et deien que era el teu enemic, venien els qui et deien ara que eren els teus amics del poble del costat i la cremaven i expulsaven els teus veïns de tota la vida.

Una societat dividida?

No ho estava abans de la guerra. Hi havia un 40% de matrimonis mixtos entre serbis i croats; croats i bosnis musulmans, tots s’havien barrejat amb tots abans de destruir-se.

Què va passar?

Els nacionalismes identitaris excloents i violents de cabdills sense escrúpols van enverinar les seves vides i, a poc a poc, tots van acabar desconfiant de tots i odiant-se.

Quant de temps va ser a Bòsnia?

Cinc mesos, prou per descobrir xerrant amb els

ANA JIMÉNEZ