La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un coàgul tractable
Els símptomes, com un mal de cap anormal, no apareixen de seguida després de la injecció, sinó els dies següents
L’Agència Europea del Medicament (EMA) ha conclòs que les inusuals trombosis notificades entre persones que van rebre la vacuna Vaxzevria, d’Oxford/AstraZeneca, s’han de considerar efectes adversos d’aquest fàrmac, molt rars però possibles, i va assenyalar que vacunats i metges n’han de ser conscients i han d’estar alerta si es presenten. Això és el més bàsic sobre aquestes trombosis.
En què consisteix aquesta trombosi? És la formació d’un trombe o coàgul de sang en una vena que obstaculitza la circulació. L’EMA ha analitzat 62 casos de trombosi cerebral en els sins venosos i 24 d’intraabdominal, així com d’arterial, en què, a més a més, s’ha registrat un baix nombre de plaquetes a la sang dels pacients (trombocitopènia) i, en algun cas, hemorràgia. L’alerta ve perquè són trombosis atípiques, molt poc freqüents, però s’han notificat en uns quants mesos entre 25 milions de vacunats amb AstraZeneca a Europa. Segons l’agència, fins dilluns es van notificar 169 casos de la cerebral i 53 de l’abdominal a Europa (entre uns 34 milions de vacunats). Fa unes setmanes també es va parlar de casos de trombosis a les cames i embòlia pulmonar (quan el coàgul va a les venes pulmonars), però aquestes sí que són més usuals entre la població; de fet, una de les principals causes de mortalitat dins de les malalties cardiovasculars, de manera que és més difícil relacionar-les amb la vacuna, indica Carles Reverter, cap de servei d’hemoteràpia i hemostàsia de l’hospital Clínic de Barcelona i president de la Societat Espanyola de Trombosis.
Apareix després de la injecció? L’EMA parla de casos les dues setmanes següents a la vacunació, però no els ha detallat. Reverter aconsella estar a l’aguait a partir del tercer o quart dia de la injecció.
Quins són els símptomes?
L’EMA enumera dificultat quan es respira, dolor al pit, inflor de la cama, dolor abdominal persistent, símptomes neurològics com mal de cap o visió borrosa i petites taques de sang sota la pell (petèquies) més enllà del punt de la injecció i dies després. Així, amplia la llista de símptomes respecte als que havia donat. Reverter assenyala que, si es tracta de la trombosi cerebral, el senyal principal és un mal de cap intens, anormal, que empitjora si el pacient s’estira al llit. Aquests símptomes es diferencien d’altres efectes que pot provocar la vacuna, com mal de cap, febre o cansament, que es registren les hores següents a la injecció i no solen durar més d’un parell de dies. Els de la trombosi apareixerien passats aquests dies.
Té tractament?
Si es tenen símptomes de possible trombosi cal anar de seguida al metge. Reverter explica que hi ha tractaments (anticoagulants, infusió d’immunoglobulines...), malgrat que alguns casos siguin fatals i no s’hi pugui fer res (18 dels estudiats per l’EMA).
Què causa el trombe?
Una possible explicació per al coàgul i el baix nombre de plaquetes podria ser, segons l’EMA, una resposta immune anormal a la vacuna. Aquesta hipòtesi l’ha apuntat l’investigador alemany Andreas Greinacher (Universitat de Greifswald) a partir d’un tipus de trombosi similar induïda per l’anticoagulant heparina.
Afecta les dones joves?
La majoria dels casos han estat en dones d’entre 20 i 60 anys, però l’EMA no ha trobat factors de risc que ho expliquin. Ni patologies prèvies, ni l’edat, ni el fet de ser dona, ja que podria ser perquè són majoria entre el personal sanitari i el professorat, dos grans grups vacunats. Algun investigador ho ha relacionat amb hormones i anticonceptius, però són hipòtesis.
Només passa amb AstraZeneca? Les trombosis rares s’associen amb aquesta vacuna, no amb les de Pfizer i Moderna, creades per un altre mètode. La de Janssen s’hi assembla més, però encara no s’injecta. No hi ha explicació sobre per què passa només en una i no en les altres, diu Reverter. Caldrà estudiar-ho més a fons.
Què passa amb la segona dosi?
Se n’han posat poques, i s’està a les 10-12 setmanes de la primera, i l’EMA admet que no hi ha dades.
No es va veure als assajos?
No. Es van fer amb desenes de milers de persones, i aquests efectes tan poc freqüents no han aparegut fins que se n’han vacunat milions.