La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quins personatges van inspirar el rostre d’‘E.T., l’extraterrestre’?
L’11 de juny del 1982 s’estrenava als Estats Units –a Espanya arribaria el 6 de desembre del mateix any– la pel·lícula amb què Steven Spielberg va aconseguir coronar-se com el rei Mides indiscutible de Hollywood. E.T., l’extraterrestre explicava una bonica història d’amistat entre un terroritzat extraterrestre abandonat a la Terra i l’Elliott, un solitari nen encarnat per Henry Thomas que l’amaga a casa seva per evitar que els científics i la policia el trobin.
Amb guió de Melissa Mathison i sota la sorprenent batuta musical de John Williams, el director es va basar en l’amic imaginari que va crear de petit durant el procés de divorci dels seus pares per compondre un clàssic etern que va portar en massa les famílies a fer cues interminables a les sales de cinema i que va aconseguir un èxit de taquilla mundial que va escombrar les ja per si mateix desorbitades xifres de La guerra de les galàxies (1977) del seu amic George Lucas.
Amb un pressupost de 10,5 milions de dòlars, va assolir prop de 800 milions a tot el món. De fet, va ser la més taquillera de la història del cinema fins a l’estrena de Jurassic
Park el 1993, també dirigida per Spielberg.
“E.T. va ser l’amic, el pare o el germà que no vaig tenir mai o vaig sentir que perdia”, va afirmar el realitzador respecte a la seva pel·lícula “més personal”. I és que el film sobre l’adorable alienígena va aconseguir que milions de nens aixequessin el dit assenyalant les estrelles per dir allò de “casa meva, telèfon”.
Un dels desafiaments amb què va topar Spielberg a l’hora de crear aquest simpàtic ésser d’un altre planeta era la forma que tindria la seva cara. Si per aconseguir la peculiar veu d’E.T va comptar amb les aportacions de la seva pròpia veu, així com la de l’actriu Debra Winger i especialment la de la locutora Pat Welsh, que fumava dos paquets de cigarrets al dia, a més de sons d’animals, per crear la cara de l’entranyable extraterrestre el cineasta tenia clar que havia de ser una cosa diferent de les representacions