La Vanguardia (Català-1ª edició)

Fi d’una era a la Gran Bretanya

Mor Felip d’Edimburg als 99 anys, 73 dels quals al costat d’Elisabet II

- RAFAEL RAMOS Londres. Correspons­al

“El propòsit de la corona –va dir Felip d’Edimburg al Canadà el 1969– no és perpetuar-se a si mateixa sinó existir per al poble, i si en algun moment una nació decideix que el sistema li resulta inacceptab­le, és a la gent a qui correspon canviar-lo”. El consort de la reina Elisabet, mort ahir, va contribuir a modernitza­r la monarquia en una carretera plena de revolts i sots i al fet que la gran majoria dels britànics no considerin ni convenient ni necessari prescindir-ne, l’abracin com a seva i hagin optat per deixar el càrrec de cap de l’Estat al marge de la competènci­a política entre partits.

“És amb profund dolor que Sa Majestat la Reina anuncia la mort del seu estimat espòs, Sa Altesa Reial el príncep Felip, duc d’Edimburg, mort en pau aquest matí a les seves estances del castell de Windsor. Posteriors anuncis es faran en el degut moment”, va assenyalar la casa reial en un breu comunicat cap al migdia d’un assolellat dia d’abril a Londres. Inicialmen­t, com marca la tradició, la notificaci­ó es va col·locar al reixat del Palau de Buckingham, per ser retirada al cap de poc a fi d’evitar que s’hi congregués una multitud i ignorés les normes de distància social de la pandèmia. Per aquesta mateixa raó no hi haurà funeral d’Estat ni capella ardent oberta al públic, exprés desig del difunt, que deia que no era “prou important per a això”. Serà enterrat al castell de Windsor, i fins aleshores les banderes onejaran a mig pal i el seu cos estarà al palau de Saint James. La covid ho ha canviat tot, fins i tot la manera de dir adéu a un personatge omnipresen­t en la història britànica de l’últim segle.

Mascle alfa per antonomàsi­a, connectat amb les famílies reials de Grècia, Dinamarca i Rússia, nascut a Corfú però ciutadà d’enlloc, anglòfil i germanòfil alhora, Felip va vincular el seu destí al d’Elisabet en l’època de penúries i austeritat (per al poble, no pas per als membres de la família reial) de la postguerra, quan el sol es ponia en un imperi que havia perdut l’Índia i les seves peces anaven caient a poc a poc, el trauma de l’abdicació d’Eduard VIII encara ressonava i el Regne Unit buscava aquell lloc al món que encara continua sense trobar.

Setanta-tres anys i mig després de casar-se amb Elisabet II, la Gran Bretanya del Brexit és un país completame­nt diferent, però la monarquia ha sobreviscu­t a nombroses crisis, des del divorci de Carles i Diana fins a, més recentment, l’amistat i els negocis del príncep Andreu amb el convicte delinqüent Jeffrey Epstein –que es va suïcidar–, acusat de dirigir una xarxa de tràfic sexual, i l’abdicació d’Enric i Meghan, ara ciutadans de Califòrnia (es dona per feta la presència almenys d’ell al “funeral cerimonial”, que correspon a membres de la família reial amb rang militar).

Felip d’Edimburg feia temps que tenia una salut delicada, com era normal a la seva avançada edat, i havia tornat feia poc al castell de Windsor després d’una estada d’un mes a l’hospital, primer a causa d’una infecció i més endavant per a una operació de cor. Un dels integrants més enèrgics de la monarquia britànica, va participar en més de vint-i-dues mil cerimònies, va fer més de sis-cents viatges i va pronunciar més de cinc mil discursos abans de retirar-se el 2017, ja ancià i cansat, a un discret segon pla.

Encara que la relació va tenir –sobretot al principi– els seus alts i

PAPER INSTITUCIO­NAL No tenia accés als secrets d’Estat, però la reina sempre li demanava opinió

PRAGMATISM­E Agafava el telèfon ell mateix, es feia l’esmorzar i va regalar a Elisabet una rentadora

baixos i moments tumultuoso­s, i se li ha atribuït un caràcter donjoanesc i aventures mai demostrade­s i efusivamen­t desmentide­s (“sempre he tingut almenys un policia al meu costat, no sé com hauria pogut fer-ho”), Elisabet II el considerav­a la seva “roca”. La mort de Felip ha alimentat encara més, si fos possible, l’afecte que la majoria de súbdits senten cap a ella, però inevitable­ment ha plantejat la qüestió de la seva mortalitat. A punt de complir els 95 anys, gaudeix de bona salut, i la seva mare va morir als 101. Tanmateix, tot i així no és lògic esperar que hagi de viure moltíssim temps més.

La qüestió és què passarà llavors. Les declaracio­ns d’Enric a Oprah Winfrey sobre la “fredor” del seu pare han malmès encara més la imatge de Carles, mai perdonat del tot per la seva relació amb Camil·la mentre estava casat amb l’adorada Diana, la Princesa del Poble. Només un de cada quatre súbdits, segons l’última enquesta, vol que sigui rei, mentre que la majoria s’estima més que es faci un salt generacion­al i la corona passi directamen­t al seu fill Guillem, i un 20% és partidari que s’instauri una república.

Si la realitat fos un episodi de The crown –i de vegades sembla que efectivame­nt la vida imita l’art–, el director de càsting hauria encertat gairebé al cent per cent donant el paper de consort a Felip d’Edimburg (un “desacredit­at príncep balcànic sense ofici ni benefici, sense particular mèrit i distinció”, segons es va descriure una vegada a

 ?? HANDOUT / GETTY ?? Fotografia del retrat a l’oli que l’artista australià Ralph Heimans va fer del duc d’Edimburg al Gran Passadís del castell de Windsor
HANDOUT / GETTY Fotografia del retrat a l’oli que l’artista australià Ralph Heimans va fer del duc d’Edimburg al Gran Passadís del castell de Windsor

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain