La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sánchez, en territori amic
El president culmina la visita a Angola i el Senegal
En diverses cultures africanes el paó és símbol de la creació perquè, segons explica la tradició, els colors de les plomes de la cua van servir als déus per pintar la resta dels éssers de l’univers. Ahir al migdia un esplèndid paó es passejava sigil·lós per les escales vermelles del palau presidencial de Dakar minuts abans de la compareixença dels presidents Pedro Sánchez i Macky Sall.
Espanya i el Senegal van escenificar ahir la creació d’una entesa estreta entre els dos països amb el control migratori, la seguretat i les inversions.
En la qüestió migratòria, els mandataris van signar ahir dos memoràndums d’entesa i una declaració conjunta per a “una gestió eficient” dels fluxos migratoris cap a Espanya. Entre els acords, va aparèixer un concepte innovador: la migració circular que, en paraules de Sánchez, pot ser “un punt d’inflexió en la col·laboració en matèria d’immigració”. La proposta, encara per desenvolupar, busca oferir vies de migració legals amb contractes temporals i de formació a senegalesos que després de la seva estada a la Península tornin al seu país.
Els dos presidents també van parlar, tot i que sense concretar res per escrit, dels vols de repatriació, que no es fan des del 2018, malgrat que es van intentar reactivar sense èxit el mes de febrer passat.
L’impacte de la mesura (ahir el diari Les Echos obria la portada amb un eloqüent “Sánchez a Dakar per negociar el retorn dels nostres compatriotes”) inquieta la població senegalesa, que l’any passat va ser, amb un 20%, la segona nacionalitat després de la marroquina entre les més de 23.023 persones que van arribar per mar a les Canàries des de l’oest africà, la xifra més alta des de la crisi del 2006.
La visita presidencial a Dakar, que tanca una breu gira africana del president espanyol pel continent, després del seu pas dijous per Angola, deixa una idea clara: en els plans d’Espanya a l’Àfrica, el Senegal, que ja és la segona destinació de les exportacions espanyoles al sud del Sàhara després de Sud-àfrica, hi tindrà un paper principal.
Al matí Sánchez va visitar el port de Dakar, on un destacament de mig centenar de policies nacionals i guàrdies civils, amb un helicòpter i dues embarcacions, donen suport al control marítim del seu soci africà. Des del 2007 Espanya ha pagat 43 milions d’euros per cofinançar la vigilància fronterera del Senegal.
Malgrat que la migració és al cor de les relacions entre els dos governs iniciades fa 15 anys, la cooperació s’ha ampliat a la lluita contra la violència al Sahel i les relacions econòmiques. El viatge de Sánchez buscava augmentar el múscul d’aquest últim punt. Per això, a primera hora d’ahir, la jornada va arrencar amb una trobada
Espanya vol impulsar l’emigració circular, desplaçaments d’anada i tornada en funció de la demanda d’ocupació
empresarial amb la presència d’autoritats locals i empresaris espanyols (Elecnor, Rius Hotels, TSK, entre d’altres) en què Sánchez va qualificar el Senegal de “país amic” i “un dels països més atractius per a les inversions espanyoles a l’Àfrica”. El discurs va sonar familiar. Un dia abans, la petició de més inversions havia sobrevolat també la fugaç visita presidencial a Angola.