La Vanguardia (Català-1ª edició)
La noia del barri
La vaig veure pel carrer Sagasta de Madrid aquest dijous, poc després de les dues del migdia. Anava a peu, acompanyada pel seu cap de gabinet. Vaig decidir seguir-la perquè era una oportunitat per comprovar si la gent la coneix. I sí senyor, la coneix malgrat la mascareta. Passa un ciclista i li crida: “Té el meu vot!”. Un parell de taxistes aturen la marxa per saludar-la amb la mà. Diverses persones li demanen una selfie. Ella s’atura i parla i sent floretes i paraules d’ànim. Al semàfor hi ha una senyora a qui no li agrada i li diu que no la votarà en la vida, ni a ella ni al seu partit. És l’única crítica que recull en 300 metres de plebiscit dels vianants. Decideixo saludarla: “Aquella senyora te l’ha enviada Pablo Iglesias”. No diu una paraula contra el candidat de Podem. Només aquesta frase: “En aquestes eleccions està mort”.
És Isabel Natividad Díaz Ayuso, 42 anys, última creació política d’aquest país. En la seva vida ha tingut ocurrències com ara obrir i gestionar un compte a Twitter d’en Pecas, el gos d’Esperanza Aguirre. Com a candidata a presidir la Comunitat de Madrid va ser una intuïció, un pressentiment, del seu vell amic Pablo Casado. Molt pocs donaven un euro per ella: no era una gran oradora, no se li coneixien grans obres, no figurava en cap llista de futuribles. I ara és aquí, amb el seu instint populista, amb el seu punt conservador, amb el seu aire de noia de barri, Chamberí havia de ser, fent tremolar el llogater de la Moncloa, que no sap com fer-li front. Quin ha estat el seu èxit?
El seu èxit ha estat fabricar la nacionalitat de Madrid. Per això ha seguit el llibre d’estil dels nacionalistes: una pinzellada de greuges del poder central, un toc de victimisme regional, un saber què vol la gent, una gosadia que als clàssics els sembla suïcida i un assenyalament gairebé obscè de l’adversari: Pedro Sánchez. Cada dia li ha posat un dit a l’ull. Ha aconseguit que votar Ayuso no sigui votar PP, sinó votar contra Sánchez. I en el que ha resultat demolidora ha estat en la gestió de la pandèmia. Amb mitjans infinitament més reduïts que els del Govern central, s’ha enfrontat a Illa, ha fet la seva pròpia política i ha aconseguit la quadratura del cercle: complir el que és bàsic dels estats d’alarma i fer l’efecte que salva l’economia. Avui és la deessa dels hotelers.
Si hi ha una figura a Espanya que representa la rebel·lió contra les ensopegades, les contradiccions, les inseguretats humanes i jurídiques o els dubtosos triomfalismes del Govern central, aquesta persona és ella, Isabel Díaz Ayuso. I a més, acaba de demostrar que té baraca. Va parlar de comprar a Rússia la vacuna Spútnik. Va provocar les ires de Carmen Calvo, de María Jesús Montero, de tots els membre del Govern central que van ensopegar amb un micròfon. I quan ràdios i televisions emetien aquestes condemnes i la deixaven en ridícul per insolidària, poc europea i envanida, va la cancellera Angela Merkel i anuncia la compra per part d’Alemanya de la Spútnik. Això només li passa a qui té la sort del campió. Amb perdó del senyor Tezanos i els seus empats prodigiosos, des d’aquell moment vaig començar a creure en la seva victòria electoral.