El kamikaze i el difunt

Vet aquí el succés del segle: un conductor va circular dijous quaranta quilòmetres en sentit contrari per una autopista catalana –un mal dia el té qualsevol–, sense que la seva parella i copilot li digués ni tan sols: –Amor, tu m’estimes? Pel que sembla, el copilot era cadàver –d’aquí el mutisme–, encara que un diria que estava de gresca perquè estava així feia tres setmanes, en un viatge de plaer, amb estades a Itàlia, Madrid i Vilafranca del Penedès, malgrat les recomanacions d’autoritats sanitàries i expertíssims.

Circular quaranta quilòmetres contra direcció és molt lleig i posa en risc la vida aliena, però cal posar en relleu –entoma-la, lector!– que el difunt anava ben abrigat amb una manta, portava el cinturó de seguretat cordat i no va donar positiu als tests de drogues i alcoholèmia. Tampoc no consta que fumés dins del vehicle. Vaja, que el mort estava de gresca, però tampoc no es tractaria de la gran escapada.

La notícia pot desanimar la

El copilot viatjava cadàver però ben abrigat i amb el cinturó posat

ciutadania responsable, que respecta els límits comarcals i no gosa sortir a donar un tomb amb les restes de la sogra o les cendres del vidu de la tia Enriqueta perquè els toqui l’aire.

–Nosaltres no podem anar a Gratallops i aquest parell amunt i avall sense que ningú els multés. Això és una conya!

Una mica de conya sí que té la notícia perquè és infreqüent que el copilot, ja sigui nòvio de kamikaze, sommelier amb caràcter o cellajunt, guardi silenci i no obri la boca en tot el viatge, potser la clau de l’èxit de la parella, de la qual sabem poc, encara que gairebé millor així per allò del romanticisme, els amantes de Teruel, Pedro Navaja i les sorpreses que et dona la vida.

No s’ha de descartar, ateses les edats (88 anys el copilot, 66 el conductor), que la seva cançó preferida per bellugar l’esquelet fos Raskayú, genial composició del molt mallorquí Bonet de San Pedro a qui algun malparit anomenava “el marquès de l’ensaïmada”.

Volem cançons per després d’una pandèmia!