La Vanguardia (Català-1ª edició)
Raons que desmenteixen Vox
L’ONU alerta dels impactes i costos de l’escalfament sobre la salut i l’economia
Ho va dir un diputat de Vox, Francisco José Contreras. Si la Terra “s’escalfa una miqueta”, hi sortirem guanyant, ja que “es reduiran les morts per fred”. Amb arguments d’aquesta simplicitat, el diputat Contreras, catedràtic de Filosofia del Dret, va marcar la seva posició dijous en la comissió del Congrés que va donar llum verda a la llei de Canvi Climàtic. El seu argument és que a la Terra li aniria bé una mica de “caloreta” i que una pujada de 2,6ºC no ha de ser un “problema”.
Però la seva actitud immobilista xoca amb la recopilació de proves científiques i els riscos associats recollits als cinc informes sobre canvi climàtic elaborats pel Grup d’Experts sobre Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC, per les sigles en anglès). Aquest compendi resumeix la ciència climàtica en un vast corpus de coneixement que afecta diverses disciplines (meteorologia, climatologia, botànica, oceanografia, història del clima, demografia...). Quina gosadia la del diputat: voler corregir la ciència climàtica!
La retòrica del diputat ultradretà amaga un reduccionisme propi del seu corrent ideològic. No només es tracta de mirar el marcador de les víctimes, sinó de comprendre la globalitat d’un fenomen amb múltiples cares: no només traduïble en pèrdues de vides humanes (per onades de calor o catàstrofes climàtiques derivades d’un clima extrem i alterat), sinó en amenaces ocasionades per les pujades del nivell del mar, inundacions i huracans, així com altres múltiples impactes ocasionats sobre els ecosistemes. Els danys econòmics redunden en pèrdues de vides i d’aliment per a les persones.
Importa la salut? L’escalfament també impacta sobre la salut. Bona part dels gasos que escalfen l’atmosfera també fan malbé els nostres pulmons i ens fan emmalaltir (afeccions respiratòries, cardiovasculars...). Per això, si es redueix l’emissió d’aquests gasos nocius (i d’efecte hivernacle), també contribuïm a millorar l’aire que respirem i la nostra salut.
Vides més enllà de la calor. Si al diputat li interessa la comptabilitat de vides humanes, aquí oferim algunes dades. Els dos últims decennis han mort 475.000 persones com a conseqüència directa de més d’11.000 fenòmens meteorològics extrems. Així ho recull l’índex de risc climàtic del centre d’estudis Germanwatch.
La salut, els més vulnerables. El cinquè informe de l’IPCC (20132014) va assenyalar que hi hagut un increment de la mortalitat relacionada amb l’augment de temperatures (episodis d’onades de calor) i una disminució de les morts pel fred en algunes regions. La previsió és que augmentarà la probabilitat de malalties i morts per fenòmens com les onades de calor, els incendis o la desnutrició, per la baixada de la producció agrícola.
El cop de calor és una patologia greu, i s’estima que només aflora un de cada tres morts per aquesta raó. Aquest tipus de mort augmentarà el pròxim mig segle a les regions tropicals i subtropicals del planeta. Ho indica un estudi internacional en què va participar el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i que va ser publicat a la revista PLOS Medicine.
Risc en zones costaneres. L’IPCC alerta que la pujada del nivell del mar amenaça les zones costaneres (inundacions, enfonsaments i erosió marina). El risc creix en la mesura que la població se situa sobre els ecosistemes costaners a causa de l’augment demogràfic i la urbanització. Es posa en risc la integritat territorial dels petits estats insulars.
Danys econòmics. És l’economia global la que pateix. L’Informe Stern (2006) va alertar de l’alt cost de no actuar i quedar-se de braços plegats. Els deu 10 desastres climàtics més costosos del món el 2020 van provocar pèrdues valorades en 120.000 milions d’euros, segons l’informe de Christian Aid. En total, 13,4 milions de persones es van haver de desplaçar i hi va haver gairebé 3.500 morts en aquests successos.
Collites, seguretat, aigua. Els impactes del canvi climàtic sobre les collites agrícoles han tingut més efectes negatius que positius (especialment als camps de blat i blat de moro a moltes regions). Un clima més càlid tindrà conseqüències sobre la seguretat alimentària. El canvi climàtic pot fer augmentar indirectament el risc de conflictes en forma de guerra civil i violència entre grups, ja que amplifica problemes com la pobresa i els conflictes econòmics. I a un diputat ruralista li hauria d’importar què passa a Espanya, on el volum d’aigua que circula pels rius es desploma a causa del canvi climàtic i una atmosfera més calenta que dispara l’evaporació.